dissabte, de maig 02, 2009

Viatge a Gal·les (V): Volta per Mwnt


Aquest dia era un dels llarguets de cotxe perquè el nostre objectiu era pujar cap al nord del país, fins a la regió coneguda amb l'evocador nom de Snowdonia, però primer volíem estirar una miqueta les cames i aprofitant un altre resplendent dia i un fulletó sobre rutes a peu que hi havia al B&B vàrem sortir, berenar i motxilla, a fer un camí circular que va de Ferwwig fins a Mwnt i tornar.

Mwnt és un lloc molt bonic de la costa. Hi ha una platja, una muntanyeta i una aïllada capella. El camí, molt agradable, transcorre entre granjes i colines a l'interior i es precipita cap a la mar esdevenint un sender de terra quan ens acostam a Mwnt. El parell d'horetes que ens va dur anar i tornar de Ferwig a Mwnt varen ser les més agradables del dia.

Després partírem cap al nord, aturant a la concorreguda població turística de Aberystwyth. El lloc té una mena de passeig marítim vora la mar on munts de turistes ciculen i menjen gelats. No ens va conquerir aquesta zona molt més humanitzada i amable, i potser menys autèntica. Així que, a banda de aturada tècnica, seguirem cap al nord fins a Harlech.



Hi ha un punt, potser quan passam Machynlleth en que el paisatge canvia de sobte. Aquest seguit de colines, vaguades i acantillats, deixen lloc a un paisatge de muntanya. Tot el que va des d'aquest punt fins a Dolgellau -un poblet molt agradable i animat- són les estribacions d'una de les muntanyes altes de Gal·les: el Cadair Idris. Les muntanyes i els boscs són un canvi brutal del paisatge i l'avantporta de Snowdonia.

Arribàrem al nostre B&B de Harlech a punt per a la posta de sol, així que sense més dilació deixarem les maletes i baixarem fins a la llargíssima platja a disfrutar de la despedida del sol. El nostre B&B de Harlech, la bonica casa victoriana de Pen Y Garth, va resultar un lloc també genial, amb uns hostes molt amables i amb un únic error: no hi ha internet!

Viatge a Gal·les (IV): El dia celta

El nostre tercer dia estava dedicat a explorar la regió de Pembrokeshire, a l'extrem més sud occidental de Gal·les. És de tot el país la que concentra més punts d'interès cèltics. Mentre vaig posant una foto del paisatge típic que es podia veure des d'una colina propera a la mar a Pembrokeshire -en un altre afortunat dia assolellat-, aprofit també ara per comentar un parell de coses.

Ni na Marga ni jo sentim una especial atracció per la cultura celta, i pens que són els paisatges i les gents de llocs com Escòcia, Bretanya o Gal·les el que ens atreu, no especialment el "rollo celta". A Gal·les , a més, es dóna un curiós fet. Sembla que els originals pobladors celtes i pagans varen ser força romanitzats i realment adoptaren les lleis, trets culturals i la religió que venia de Roma. D'aquí que quan els invasors bàrbars saxons invadiren les illes britàniques, els celtes cristians originals, hereus de la cultura romana, foren els defensors dels principis religiosos i protocavallerescs. És en aquesta època de la que es conserven pocs documents escrits, -segles VI, VII- en que se suposa que va viure el rei Artur i els seus nobles cavallers. Un rei de llegenda i una història tan trista com evocadora. Aprofit l'apunt per recomanar la versió de la història que feu un inspirat John Boorman en aquella màgica Excalibur (1981). Despreciau algunes revisions del mite com la barroera El rey Arturo (òstia, ja val de "desmitificar", collons és tot lo contrari lo que volem!).

Tornant al viatge. Dir que la pràctica totalitat de la costa de Pembrokeshire està protegida en forma de parc nacional i això ha permès que aquesta successió d'acantilats i platges es mantingin pràcticament verges.

Bé, aquest dia visitàrem la platja de Manorbier amb un castell prop de la mar i amb els suferos a tope aprofitant les ones (atenció, si teniu alèrgia al rollo surfer, vos avís que en tota la costa sud de Gal·les us en trobareu a muntanyes). Després anàrem precisament a visitar un lloc d'interès artúric. En un lloc allunyat de qualsevol població, al bell mig d'uns acantilants es troba l'antiga capella de Saint Govan. Aquest sant local diu la història que va caure per l'acantilat mentre era perseguit per uns pirates i que miraculosament no es va fer mal i l'acantilat el va amagar dels pirates que no el trobaren. Aquí va erigir una modesta capella (segurament no la que hi ha ara) on va viure retirat del món la resta de la seva vida. I on és l'interès artúric? Doncs que la llegenda no-oficial diu que en realitat aquest tal Govan no era altre que Sir Gawain, retirat després de la dissolució de la taula rodona.



Després partítem a visitar Saint Davids, un altre lloc d'interès de Pembrokeshire on es troba la catedral més gran de Gal·les en un poblet molt petit de l'extrem occidental del país. Pel camí ens aturàrem a la platja de Newgale, una llarga i extensa platja d'arena on, de nou, els surfers, els voladors d'estels i la gent en general, aprofitava per passar el dia. Quant a saint Davids, el sant en qüestió és el patró de Gal·les i hi ha devoció al país per visitar el lloc. A banda de la catedral el que més em va sobtar va ser que aferrada a ella hi ha les dependències de cal bisbe i, a pesar del seu estat ruinós actual, crida molt l'atenció pensar que originalment competien -si no superaven- en luxe i espectacularitat, a la pròpia catedral. Com si el bisbe volgués que casa seva fos més important que la casa de Déu. Curiós.



D'aquí ja partírem cap al nord tot seguint la costa i passant per diversos llogarets costaners ben agradables i fent aturada en dos llocs que vos recoman: Pentre Ifan i Nevern (ambdós molt propers al poblet de Newport). Pentre Ifan és un dolmen impressionant, situat al bell mig del camp. La zona aquesta propera a Newport i a Cardigan me va encantar. Empinades i arrodonides colines verdes plenes d'ovelletes i granjes li donen al paisatge una autenticitat especial. En xerraré més endavant al proper capítol.

Després del dolmen visitàrem Nevern, un llogaret famós per la seva esglèsia i el que l'envolta. Per començar, l'esglèsia de Navern es troba situada just a la vora d'un riuet que baixa de la colina. És un d'aquests indrets que desprèn màgia per la seva ubicació com a protegint l'entrada d'un petit bosc, potser llar de fades i gnoms. És una esglèsia típica a Gal·les, on el seu campanar realment és una torre de defensa que ens permet imaginar que a banda de la funció de parròquia, aquesta mena d'esglèsies també eren fortaleses per protegir les gents del poble en temps més violents: esglèsia-castell. I al petit cementeri que l'envolta hi ha dues curiositats més: una és la impressionant creu celta del segle X, i l'altra, el bleeding yew (el teix sagnant), un arbre que té astorats als botànics perquè raja un líquid vermell. La llegenda diu que l'arbre seguirà rajant aquesta "sang" fins que un gal·lès no assumeixi el tro de rei de Gal·les (em pens que seguirà rajant per moooolt de temps!).



Finalment, defugint les carreteres principals vàrem optar per arribar fins a Cardigan per les petites sendes rurals i va ser tot un encert. Des de Cardigan, ciutat ubicada a la desembocadura del riu Teifi i magnífic port natural, vàrem partir directament cap al nostre B&B. I ens vàrem enamorar. Llygad Yr Haul està situat al cim d'una colina abans d'arribar a la petitíssima població de Ferwig. Tota aquesta contrada està beneïda per una naturalesa exhuberant i uns colors magnífics. En arribar a la casa ens va rebre la seva única habitant humana, una dolça amfitriona anomenada Diane que ben aviat ens va conquerir per la seva hospitalitat... i pel seus pastissos!!! Després de deixar-nos discretament acomodar-nos a casa seva (per cert, amb la millor habitació, el millor bany i la millor wifi del viatge) ens va convidar al saló a prendre tè i pastisos. Mmmm, quina passada! I també vàrem conéixer els seus "boys" (el negre Guinness i el blanc Lewelyn), dos labradors que se l'estimen amb locura i que se posen nerviosos si la perden de vista. Diane és una dona orgullosa de la seva terra, gal·lesa parlant i que et fa sentir realment a gust. És per experiències com aquesta que val tant la pena escollir B&B com a opció d'allotjament. Particularment, la nostra estada a Ferwig em va recordar molt la també entranyable experiència de Plouezoc'h a la Bretanya francesa.

divendres, de maig 01, 2009

Viatge a Gal·les (III): El gran castell

El nostres objectius del dia eren tres: el castell de Caerphilly, la segona ciutat del pais -Swansea- i finalment Tenby, un poble vora la mar molt guapo a les fotos que havíem vist.

Al contrari del nostre primer dia a Gal·les, aquest va ser un dia fosc, plujós i ventós. Una llàstima.

El nostre primer objectiu era doncs el castell de Caerphilly, un poble uns 10 km al nord de Cardiff, cap a l'interior del país i, va resultar ser la visita més interessant del dia. El castell és enorme, de fet el més gran de Gal·les. Com la majoria d'aquesta mena d'indrets, està bastant en ruïnes, només algunes dependències han estat restaurades. Allò que resulta més interessant del castell és la imatge de gran fortalesa que encara conserva. Els obscurs murs envoltats d'un gran fosat ple d'aigua són molt fotogràfics. També crida molt l'atenció una de les torres que està mig derruïda i que s'aguanta amb una inclinació exagerada.

Sembla que a l'estiu se fan demostracions de com se duien a terme les batalles a l'edat mitjana (ballestes, catapultes, torres d'assalt, etc). Ha de ser interessant de veure.

D'aquí ja partírem cap a Swansea. És una part del recorregut en la que conscientment anàvem deixant algunes coses interessants de veure però que, entre la distància que havíem de fer i que es va posar a ploure per la carretera vàrem sacrificar visites com el museu a l'aire lliure de la vida gal·lesa o el castell de Carreg Cennen, que sembla que ha de tenir unes vistes espectaculars.


Bé, el cas és que arribàrem a Swansea, segona ciutat i primera gran decepció del país. Swansea és lletj i provincià, i segurament sota la pluja tot això s'accentua. Potser el més interessant va ser que vàrem trobar un lloc molt agradable per dinar, ben aferrat a la plaça del castell (castell que no té res a veure amb la impressionant fortalesa que havíem vist al matí, ja que d'aquest no en queda més que una petita murada, ni tan sols un recinte).


Així que tornàrem a agafar cotxe per partir cap al que seria el nostre segon B&B: La Ponterosa (amb "t") a les afores de la petita població de St. Florence, a propet de Tenby. Passat Swansea el paisatge comença a canviar. Les autopistes estevenen carreteres i tot en general es torna una mica més pintoresc. Per arribar a St. Florence la carretera ja deixa de ser una carretera normal per convertir-se en un estret camí per on hi cap només un cotxe i que als dos costats té paret de terra (curiosa versió dels nostres "marges" que a Gal·les són de terra compactada i folrada de vegetació). A La Ponterosa ens va rebre el moix més vell que he vist mai. Aquest felí té 20 anys! Fa un miular greu i et segueix amb una parsimònia cansina. És com conèixer l'avi de la Coca-cola. La Ponterosa està bé i la nostra habitació tenia vistes a un bonic jardi.

Després d'haver reposat una mica del llarg camí vàrem voler anar a Tenby. De veres que és un poble molt maco, però no era el millor dia. Feia un fort vent i una mica de fred i no es veia ningú pel carrer. Ateses les condicions del dia vàrem fer-nos la foto de rigor i després cercàrem un pub on poder estar a gust. La missió va ser complicada perquè tothom era dins dels pubs! Al final trobàrem un lloc on vàrem estar molt a gust, una terrasseta mig coberta d'un pub amb estufes d'aquestes exteriors tipus làmpara i practicament sols (a dins del pub estava ple però allà estàrem a la glòria).


No puc evitar fer un darrer comentari sobre aquest segon dia. Diuen que les rotondes les varen inventar al Regne Unit. Potser, però n'hi ha que són abolutament ridícules, i a Tenby hi ha la més absurda que hagi vist mai. Per començar només hi surten tres camins, a més no hi ha espai material per fer la corba, ja que bàsicament es tracta d'un punt blanc posat al bell mig d'un carrer. Vàrem estar-hi una estona per veure com els conductors locals prenien la rotonda. La conclusió final: la ignoren. Hi passen per damunt sense complexes com si no hi fos. Fan la part de cedir el pas i prou. Com no, vaig fer-me una foto!

Viatge a Gal·les (II): Croeso i Cymru

Arribats al petit aeroport de Bristol vàrem agafar el cotxe prèviament reservat per internet. Hi afegírem el complement d'un GPS i au, cap a Gal·les.

Sortint de Bristol cal travessar el llarg estuari del riu Severn per accedir a Gal·les i això es fa a través d'un llarg pont. Tot d'una entrats a Gal·les jo tens una cosa ben clara: ets a un país amb una llengua pròpia: el gal·lès o cymraeg. Tota la retolació oficial al país està en bilingüe (anglès i gal·lès), per la TV i per la ràdio hi ha emissons en gal·lès i una bona part de la població el parla. És una llengua molt més viva que d'altres de la mateixa família (l'escocès o el bretó).


Hi ha expressions molt senzilles que podeu aprendre si voleu visitar el país. "Bore da" (pronunciat borei-da) vol dir "bon dia" i "Diolch" (pronunciat "diolj") vol dir "gràcies". Podeu informar-vos més sobre aquesta llengua a la Viquipèdia.

El viatge entre Bristol i Cardiff és plàcid. Una bona autopista mena directament a la capital del país mentre travessa prats verds plens de vaques. En arribar ens adreçarem directament cap al B&B: Preste Gaarden. Es tracta d'un B&B molt típic: casa victoriana, empinada escala de fusta, etc, etc. Se me va oblidar dir en el post anterior que sempre cercam una certa comoditat en els allotjaments on anam i dues coses fonamentalment: bany dins de l'habitació i internet (wifi). La primera de les dues coses és imperativa, amb la segona som més flexibles.

Preste Gaarden a part de complir amb els mínims està molt ben situat. Una vegada allà només cal una caminadeta de quart d'hora per trobar-nos al centre de Cardiff, a més una caminadeta per una barriada molt agradable, plena de cases victorianes (moltes d'elles B&B també).


El lloc d'interès més interessant de Cardiff és el seu castell. No és que sigui un extraordinari castell, més aviat és un conglomerat d'edificacions defensives de moltes èpoques diferents (des dels romans en endavant) que conformen un ample recinte amb un gran jardí interior. És un lloc agradable de passejar, però no té la magnificència del castell d'Edimburg, per posar un exemple. En general, i això és una de les conclusions del viatge, Gal·les és un lloc agradable i plàcid, però molt menys espectacular que el seu contrapunt del nord: Escòcia.

A banda de visitar el castell, el que visitàrem de Cardiff fou el centre de la ciutat (una àrea petita als voltants del sud del castell). Es tracta de carrers peatonals en la seva majoria, carrers de cases baixes que li donen una aparença més de poble que de capital europea, però molt agradables de caminar.


Finalment, anàrem a passar l'horabaixa a Cardiff Bay. Per arribar-hi agafarem cotxe, perquè la façana marítima de Cardiff està un parell de quilòmetres al sud del centre històric de la ciutat. Cardiff Bay és una zona totalment moderna que recorda una mica als passejos marítims de les ciutats nordamericanes amb restaurants, atraccions, grans centres lúdics i comercials, museus, etc.

Viatge a Gal·les (I)

Fa eons que no escric al bloc. Pas de posar-me a cercar els motius, però he tengut una idea que potser fos interessant, escriure sobre el darrer viatge que na Marga i jo hem fet i posar moltes dades pràctiques per si algú s'anima a fer-ho.

Comencem doncs!

Na Marga i jo som molt aficionats a les illes britàniques i, fins ara, no ens han decebut mai. Una regió que no havíem visitat encara era Gal·les, així que ens decidirem per visitar-la.

Vos explic primer el tipus de pla que ens feim: aprendre una mica sobre el país, informar-nos sobre els llocs més interessants a visitar, possible ruta a seguir, etc. En el cas de Gal·les i tenint en compte els dies que teníem (una setmana exacta) era complicat fer el país sencer, ja que es tracta d'un país amb una forma molt allargada i que té coses interessants en els dos extrems (Cardiff és al sud, mentre que a l'extrem nord hi ha l'illa d'Anglesey). Conclusió: Havíem de sacrificar alguna cosa. Sempre ens queda allò de dir, "hi tornarem!".

Més detalls: És frustrant que no vàrem ser capaços de trobar una guia de viatges de Gal·les. Les úniques que trobàvem eren o de Gran Bretanya o Anglaterra i Gal·les, i sempre el capítol dedicat a Gal·les era molt petit... Al final ens haguérem de conformar amb una mini-guia en anglès que vàrem demanar per internet al lloc web http://www.visitwales.com (lloc web que té versió en català!).

Una altra cosa. El nostre rollo en aquesta mena de viatges és llogar cotxe i reservar prèviament l'allotjament (Bed & Breakfast o Guest Houses). Hi ha gent que hi va sense tenir-ho reservat confiant trobar lloc en arribar a la ciutat que sigui. Això té l'avantatge d'oferir-te major llibertat a l'hora d'anar viatjant, però se corr el risc de que costi molt trobar lloc i que es perdi molt de temps en trobar un lloc. Per evitar-ho, noltros preferim tenir-ho tot reservat abans de partir.

Bé doncs al final l'itinerari escollit fou aquest: Palma - Bristol - Cardiff (nit 1) - Swansea - Tenby (nit 2) - St. David's - Cardigan (nit 3) - Harlech (nit 4) - Snowdonia - Rhayader (nit 5) - Brecon (nit 6) - Abergavenny - Bristol (nit 7) - Palma.

Al mapa podeu veure el detall de l'itinerari, fins i tot amb les aturades que vàrem fer pel camí.


Mostra un mapa més gran