Viatge a Gal·les (IV): El dia celta

El nostre tercer dia estava dedicat a explorar la regió de Pembrokeshire, a l'extrem més sud occidental de Gal·les. És de tot el país la que concentra més punts d'interès cèltics. Mentre vaig posant una foto del paisatge típic que es podia veure des d'una colina propera a la mar a Pembrokeshire -en un altre afortunat dia assolellat-, aprofit també ara per comentar un parell de coses.

Ni na Marga ni jo sentim una especial atracció per la cultura celta, i pens que són els paisatges i les gents de llocs com Escòcia, Bretanya o Gal·les el que ens atreu, no especialment el "rollo celta". A Gal·les , a més, es dóna un curiós fet. Sembla que els originals pobladors celtes i pagans varen ser força romanitzats i realment adoptaren les lleis, trets culturals i la religió que venia de Roma. D'aquí que quan els invasors bàrbars saxons invadiren les illes britàniques, els celtes cristians originals, hereus de la cultura romana, foren els defensors dels principis religiosos i protocavallerescs. És en aquesta època de la que es conserven pocs documents escrits, -segles VI, VII- en que se suposa que va viure el rei Artur i els seus nobles cavallers. Un rei de llegenda i una història tan trista com evocadora. Aprofit l'apunt per recomanar la versió de la història que feu un inspirat John Boorman en aquella màgica Excalibur (1981). Despreciau algunes revisions del mite com la barroera El rey Arturo (òstia, ja val de "desmitificar", collons és tot lo contrari lo que volem!).

Tornant al viatge. Dir que la pràctica totalitat de la costa de Pembrokeshire està protegida en forma de parc nacional i això ha permès que aquesta successió d'acantilats i platges es mantingin pràcticament verges.

Bé, aquest dia visitàrem la platja de Manorbier amb un castell prop de la mar i amb els suferos a tope aprofitant les ones (atenció, si teniu alèrgia al rollo surfer, vos avís que en tota la costa sud de Gal·les us en trobareu a muntanyes). Després anàrem precisament a visitar un lloc d'interès artúric. En un lloc allunyat de qualsevol població, al bell mig d'uns acantilants es troba l'antiga capella de Saint Govan. Aquest sant local diu la història que va caure per l'acantilat mentre era perseguit per uns pirates i que miraculosament no es va fer mal i l'acantilat el va amagar dels pirates que no el trobaren. Aquí va erigir una modesta capella (segurament no la que hi ha ara) on va viure retirat del món la resta de la seva vida. I on és l'interès artúric? Doncs que la llegenda no-oficial diu que en realitat aquest tal Govan no era altre que Sir Gawain, retirat després de la dissolució de la taula rodona.



Després partítem a visitar Saint Davids, un altre lloc d'interès de Pembrokeshire on es troba la catedral més gran de Gal·les en un poblet molt petit de l'extrem occidental del país. Pel camí ens aturàrem a la platja de Newgale, una llarga i extensa platja d'arena on, de nou, els surfers, els voladors d'estels i la gent en general, aprofitava per passar el dia. Quant a saint Davids, el sant en qüestió és el patró de Gal·les i hi ha devoció al país per visitar el lloc. A banda de la catedral el que més em va sobtar va ser que aferrada a ella hi ha les dependències de cal bisbe i, a pesar del seu estat ruinós actual, crida molt l'atenció pensar que originalment competien -si no superaven- en luxe i espectacularitat, a la pròpia catedral. Com si el bisbe volgués que casa seva fos més important que la casa de Déu. Curiós.



D'aquí ja partírem cap al nord tot seguint la costa i passant per diversos llogarets costaners ben agradables i fent aturada en dos llocs que vos recoman: Pentre Ifan i Nevern (ambdós molt propers al poblet de Newport). Pentre Ifan és un dolmen impressionant, situat al bell mig del camp. La zona aquesta propera a Newport i a Cardigan me va encantar. Empinades i arrodonides colines verdes plenes d'ovelletes i granjes li donen al paisatge una autenticitat especial. En xerraré més endavant al proper capítol.

Després del dolmen visitàrem Nevern, un llogaret famós per la seva esglèsia i el que l'envolta. Per començar, l'esglèsia de Navern es troba situada just a la vora d'un riuet que baixa de la colina. És un d'aquests indrets que desprèn màgia per la seva ubicació com a protegint l'entrada d'un petit bosc, potser llar de fades i gnoms. És una esglèsia típica a Gal·les, on el seu campanar realment és una torre de defensa que ens permet imaginar que a banda de la funció de parròquia, aquesta mena d'esglèsies també eren fortaleses per protegir les gents del poble en temps més violents: esglèsia-castell. I al petit cementeri que l'envolta hi ha dues curiositats més: una és la impressionant creu celta del segle X, i l'altra, el bleeding yew (el teix sagnant), un arbre que té astorats als botànics perquè raja un líquid vermell. La llegenda diu que l'arbre seguirà rajant aquesta "sang" fins que un gal·lès no assumeixi el tro de rei de Gal·les (em pens que seguirà rajant per moooolt de temps!).



Finalment, defugint les carreteres principals vàrem optar per arribar fins a Cardigan per les petites sendes rurals i va ser tot un encert. Des de Cardigan, ciutat ubicada a la desembocadura del riu Teifi i magnífic port natural, vàrem partir directament cap al nostre B&B. I ens vàrem enamorar. Llygad Yr Haul està situat al cim d'una colina abans d'arribar a la petitíssima població de Ferwig. Tota aquesta contrada està beneïda per una naturalesa exhuberant i uns colors magnífics. En arribar a la casa ens va rebre la seva única habitant humana, una dolça amfitriona anomenada Diane que ben aviat ens va conquerir per la seva hospitalitat... i pel seus pastissos!!! Després de deixar-nos discretament acomodar-nos a casa seva (per cert, amb la millor habitació, el millor bany i la millor wifi del viatge) ens va convidar al saló a prendre tè i pastisos. Mmmm, quina passada! I també vàrem conéixer els seus "boys" (el negre Guinness i el blanc Lewelyn), dos labradors que se l'estimen amb locura i que se posen nerviosos si la perden de vista. Diane és una dona orgullosa de la seva terra, gal·lesa parlant i que et fa sentir realment a gust. És per experiències com aquesta que val tant la pena escollir B&B com a opció d'allotjament. Particularment, la nostra estada a Ferwig em va recordar molt la també entranyable experiència de Plouezoc'h a la Bretanya francesa.