dissabte, de juliol 30, 2005

Quina humitat!

Duc uns dies que estic a tota hora empapat en suor. Només dins la mar o la piscina puc estar sec (je je). És una sensació poc agradable la veritat. I no és que faci una calor insuportable, és que hi ha molta, però molta humitat a l'aire.

Hi ha una altra possibilitat de no suar, quedar-se quiet, assegut, davant el ventilador, però és que jo no en sé estar gaire així. Ara mateix acab de recollir la roba de l'estenidor per plegar-la i posar-la als calaixos i estic xop. Quan acabi d'escriure aquest meravellós post me posaré a fer l'escurada dels plats i no sé si acabaré patinant sobre mi mateix.

I el pitjor és que et dutxes i només d'eixugar-te amb la tovallola ja tornes a suar! És exagerat. Esper que l'estiu duri perquè m'agrada molt, però que es redueixi una mica l'humitat. Això se sol arreglar quan plou... a veure!

Una darrera cosa. A què pareix impossible que a la mateixa illa on estem fa mig any nevàs? Però és cert! M'agrada molt el temps així, variable.

Després d'aquest article tan xorra que demostra que la calor està fent patinar les meves neurones, me'n vaig a escurar.

Salut i fins prest.

ps: Val més no posar cap foto per il·lustrar això, feriria les sensibilitats de l'estimada audiència.

dijous, de juliol 21, 2005

Aprofitar els bons moments

"Estàs en ratxa!" és un pensament que tenia al cap però fou na Marga qui ho va posar en paraules. I també n'és majorment la culpable. Sí, una de les coses més guapes que m'han passat ha estat conèixer-la. Crec que és un tema inclús massa personal com per començar a posar coses aquí, però tampoc no volia deixar d'apuntar en aquest diari que és el bloc, que l'experiència de trobar algú com ella és una de les coses més fantàstiques que hom pot sentir.

Esper que ella també se'n senti tan corresposta com jo, i que anem trobant felicitat a través del temps. Marga, per segona vegada en aquest bloc, gràcies. Ens veim avui mateix i si Déu vol, demà, passat-demà...

xxx

dijous, de juliol 14, 2005

Estiu => Lectura

Fa molt temps que volia escriure aquest post, però com que no trobava una foto adequada ho anava demorant. Encara no l'he trobada, però m'és igual, no se m'hauria de passar el moment. Així que "nem".

La lectura és una de les meves aficions. M'agrada molt llegir narrativa, especialment la que ja té una certa solera (detest les novetats, per desgràcia meva). Doncs curiosament aquesta afició que tan bons moments em fa passar queda ràpidament aparcada quan la tardor fa acte de presència i les hores de sol flaquejen per l'octubre. Llavors entr en una mena d'aletargament lector que només vaig passant a base de còmics (que exigeixen molt menys esforç, supós) i no és fins a l'avançada primavera quan la lectura torna a ocupar el lloc que li pertoca. Per lògica primer ho associava a les vacances (sobretot quan aquestes eren més llaaaargues, és a dir quan era estudiant), però està ben demostrat que no, que és la llum, la calor, l'estiu qui ressucita la passió lectora.

Fins i tot m'arriba a passar que aquell llibre que estic llegint quan l'estiu es despedeix sovint agafa pols a la meva tauleta de nit durant tot l'hivern, tant que acab per tornar-lo a la seva estanteria. En canvi el llibres comencen a succeïr-se un darrere l'altre a partir de l'abril, enguany ja he llegit "Malpertuis" de Jean Ray, les "Històries Naturals" de Joan Perucho -molt bo!-, les "Novelas Ejemplares" de Cervantes -irregulars-, "El Caso de la Calle de la Cabeza Cortada" una altra volta de Ray -no arriba a la sola de les sabates a Malpertuis-, "La Família Vurdalak" d'Alexei Tolstoi -misteriosa i apassionant història de vampirs- i ara estic amb "Cuentos de Fantasmas" de M.R. James -una selecció de contes on n'hi ha algun molt bo-. El proper, si el trob, voldria que fos "Los Dioses En El Exilio" de Heinrich Heine -me l'ha recomanat en Pedro-. Enguany m'ha pegat pel terror, un dels gèneres que m'agrada, però l'estiu passat devorava novel·la negra compulsivament!

I tornant a lo de l'estiu, ben pensat no només té lloc el renaixement lector sinó també d'altres (l'esport, l'amor...). M'agrada molt l'estiu i que faci tanta llum i que la mar sigui tan agradable, sinó fos perquè fa un poc massa de calor!

Esper que tothom tengui un bon estiu, feis el possible perquè així sigui, ok?

divendres, de juliol 08, 2005

Al-Qaeda

Ahir varen tenir lloc uns atemptats molt greus a Londres. La capital d'Anglaterra és una ciutat que he visitat sovint, fins a 3 vegades als darrers anys, i que em cau molt bé, m'ha resultat molt trist saber la notícia per aquella cosa que pels llocs que has passat (King's Cross és on hi ha l'alberg on he anat quan era a Londres, Russell Square és una plaça molt familiar i inclús he estat a Aldgate quan volia visitar una esglèsia de Whitechapel). Però no volia entrar a repassar això sinó tractar un tema un tant conspiranoic.

La seqüència Nova York, Madrid, Londres... amb aquest espai tan ample de 4 anys fa pensar. Pens que no és necessari que per organitzar els atemptats calguin tants mesos entre un i l'altre, per desgràcia que uns fanàtics atemptin me pareix molt més senzill. Per tant, perquè ho fan així?

Per una altra banda, tota banda terrorista cerca un objectiu final a la seva activitat (per exemple la independència d'un territori, com als casos irlandès, vasc i cors). Qui és l'objectiu d'Al-Qaeda? Una guerra religiosa? Una guerra contra el capitalisme? Una guerra contra les llibertats a occident? Una guerra per fer sentir la veu dels oprimits del món?

Intentaré ara només establir algunes coses que em semblen certes.

Coses que han canviat al món des de la irrupció d'Al-Qaeda:

1. Alça constant en el preu del petroli.
2. Domini per part de corporacions petrolíferes occidentals de zones que abans dominaven els jerarques àrabs (Iraq, Afganistan).
3. Caiguda de 2 governs no només "dictatorials" sinó i, sobretot, contraris a deixar el negoci en mans de les corporacions occidentals. Cal recordar que altres règims igualment dictatorials com el de Paquistan no han tengut cap mena d'amenaça perquè sospit que són col·laboratius amb qui ho han de ser.
4. Pressió sobre governs com el sirià, l'iranià (una democràcia!) o el coreà.

Per sort ni tan sols han aconseguit que canvií el nostre estil de vida, i la retallada de les llibertats tan publicitada realment es redueix a molt poc. Sí que els governs ens "escolten" més, però en què ha canviat la nostra vida realment? De fet ara els homosexuals es poden casar, què pensaran d'això els islamistes?

Ara estic en condicions d'entendre més i millor perquè passa tant de temps entre un gran atemptat i el següent. Com a mínim em sembla congruent amb una política de mantenir la raó per la qual es poden envaïr països.

Tot plegat fa dubtar sobre les reals intencions d'Al-Qaeda (pens que més econòmiques que ideològiques) i sobre qui està realment al darrere (pens que els islamistes són uns peons que no saben qui és el seu rei).

Només són dubtes, esper que raonables, però en aquestes qüestions normalment no s'avança més enllà.