Aquesta nit he tengut un "somnis interruptus" (abans que hi hagi cap mal pensat dir que ha estat interromput pel despertador). No era un somni agradable, tampoc no era un malson, "agre" és la paraula que millor el defineix.
La qüestió és que hi ha una multitud de gent (no cotxes sinó com si fos una concentració) al troç on conflueixen el carrer Balmes amb les vies del tren d'Inca i, en concret, jo estic al davant de la benzinera BP. Aleshores per la nostra dreta apareix flotant un globus aerostàtic que porta inscrit "A les vies del tren Parc Sí, Asfalt No", l'emblema de l'associació pel Parc de les Vies. El globus té un problema perquè comença a caure sobre la gent com desinflant-se. El globus cau sobre la taulada de l'edifici que hi ha a la part esquerra del carrer. Malsortadament al terrat hi ha uns homes amb càmeres de fotos que seguien la concentració i el globus els fa caure cap al carrer. No sé que passa amb ells perquè la gent se'n va cap allà a veure-ho. Mentrestant dos homes que anaven al globus han quedat penjats dels fils del globus i estan trabats als balcons dels pisos de la finca alta que fa cantonada entre Balmes i Eusebi Estada. Estan en perill de caure i em dirigesc cap a l'entrada de la finca per avisar als veïns que els ajudin...
I aquí ha sonat el despertador i s'ha acabat el somni.
Com altres vegades em limit a escriure el que he somiat. Aquesta vegada pareix que se centra en el moviment pel Parc de les Vies. Per si algú no ho sap soc veï de la zona i directament afectat per les obres de soterrament. Fins ara me sentia molt emprenyat per les obres al mateix temps que conscienciat per la necessitat. Darrerament al manco respecten l'inici dels treballs cada dia a les 8,00h, abans hi havia dies que els renous em despertaven molt prest. Record un dia que el moviment de camions em va despertar devers les 5,00 AM!
Ara sembla que també ens ha de preocupar quins possibles perills associats hi ha als treballs de soterrament. Els moviments al Col·legi de Santa Elisabet són preocupants. És impressentable que la primera excusa fos un terratrèmol a Argèlia. Això és enriure's dels veïns i un insult a les nostres persones. Ara que s'han repetit i són més greus ja no han pogut mentir. És impresentable que la nostra seguretat només interessi si pot minvar les opcions electorals dels actuals mandataris, impresentable i indignant.
Per altra part, la meva postura és de recolzar completament les reclamacions de la Plataforma pel Parc de les Vies que, amb un comportament exemplar, estan reivindicant que el consistori de Palma compleixi el que fou una promesa electoral del seu programa: fer un parc central que connecti el Parc de les Estacions amb els parcs de Son Costa i Son Fuster. Tant de bo aconseguim l'objectiu, però crec que la batalla final se lluitarà a finals d'any (i si se retrassen les obres potser que ja dins l'any vinent). M'agradaria pensar que amb paraules, arguments i raons, poguem transformar l'actual projecte de l'Ajuntament que passa per construir una nova avinguda de cotxes d'entrada a Ciutat, un altre carrer Aragó, amb el perill de connectar a mig termini directament amb l'autopista d'Inca i la Via de Cintura. És a dir, una barrera de cotxes molt més molesta del que eren els trens en superfície.
dimarts, de gener 31, 2006
dijous, de gener 26, 2006
Pop-rock entre amigos
Na Marga va tenir una gran idea. Ja que trobava (trobam) tan a faltar Ràdio Jove i ja que no hi hauria més programes especials "lo millor del..." podíem fer una passi privat. Aviat la idea va agafar forma: un dinaret a casa amb els convidats i després una relaxada horabaixa escoltant bona música i xerrant de les raons que ens feien triar-les. Les persones elegides, a part de na Marga (que al final es va animar a participar, al principi només volia fer d'oient) i de mi mateix, eren, com no podien ser d'altres: Biel Ferriol aka Bill N' Ferri i Joan Cabot.
Tots dos varen estar disposts a venir a fer la "sessió" a casa i el pla ja estava dissenyat. Ara calia trobar dia i passat festes era el més adient per a tots. Al final dissabte 21 fou la data i homenajant el títol del recordat programa de TVE adaptat als nostres gusts, ja teníem aquí una sessió de "pop-rock entre amigos". Na Marga se va currar el dinar, uns espagueti boníssims amb salsa de xampinyons i uns bistecs arrebossats amb enciam. En Biel va dur les postres (uns pastissets de pasta de full amb crema i fruits secs per llepar-se els dits) i en Joan les cerveses... i jo vaig posar la casa i la infraestructura de so (el meu mini hi-fi rònic).
Quant a la "sessió" en sí va donar per molt. Vàrem escoltar molta i molt bona música. La selecció de'n Biel com sempre molt completa, tocant diverses branques del pop i el rock i atrevint-se a posar (fora de normes) un tema d'un recopilatori d'Studio One; en Joan va ser el més eclèctic posant des de rock fins a hip-hop i inclús rap; la selecció de na Marga va ser molt important perquè va fer una recopilació de veritables hits de l'any, una d'aquelles que la poses al cotxe i te dóna per a una bona temporada. La meva també va estar molt bé, je je, que voleu que us digui.
Vàrem estar una bona estona, fins gairebé les 20,00h xerrant, escoltant la música, bevent i menjusant pipes i cacahuets. Una vetllada tan agradable que estaria molt bé que la repetíssim l'any vinent.
Per acabar us deixaré amb la llista de temes amb l'ordre que varen sonar i que molt gentilment m'ha passat na Marga. Crec que és una llista súperinteressant, sobretot quan la llegim d'aquí a un temps. NOTA: Al principi hi ha la indicació del DJ!
Tots dos varen estar disposts a venir a fer la "sessió" a casa i el pla ja estava dissenyat. Ara calia trobar dia i passat festes era el més adient per a tots. Al final dissabte 21 fou la data i homenajant el títol del recordat programa de TVE adaptat als nostres gusts, ja teníem aquí una sessió de "pop-rock entre amigos". Na Marga se va currar el dinar, uns espagueti boníssims amb salsa de xampinyons i uns bistecs arrebossats amb enciam. En Biel va dur les postres (uns pastissets de pasta de full amb crema i fruits secs per llepar-se els dits) i en Joan les cerveses... i jo vaig posar la casa i la infraestructura de so (el meu mini hi-fi rònic).
Quant a la "sessió" en sí va donar per molt. Vàrem escoltar molta i molt bona música. La selecció de'n Biel com sempre molt completa, tocant diverses branques del pop i el rock i atrevint-se a posar (fora de normes) un tema d'un recopilatori d'Studio One; en Joan va ser el més eclèctic posant des de rock fins a hip-hop i inclús rap; la selecció de na Marga va ser molt important perquè va fer una recopilació de veritables hits de l'any, una d'aquelles que la poses al cotxe i te dóna per a una bona temporada. La meva també va estar molt bé, je je, que voleu que us digui.
Vàrem estar una bona estona, fins gairebé les 20,00h xerrant, escoltant la música, bevent i menjusant pipes i cacahuets. Una vetllada tan agradable que estaria molt bé que la repetíssim l'any vinent.
Per acabar us deixaré amb la llista de temes amb l'ordre que varen sonar i que molt gentilment m'ha passat na Marga. Crec que és una llista súperinteressant, sobretot quan la llegim d'aquí a un temps. NOTA: Al principi hi ha la indicació del DJ!
| B | Johnathan Rice | kiss me goodbye |
| JC | Brendan Benson | alternative to love |
| JA | Richard Buckner | do you want to go somewhere? |
| M | Ben Lee | close I've come |
| B | Clem Snide | feel me with your light |
| JC | My Morning Jacket | gideon |
| JA | Idaho Falls | desert rag |
| M | Big Star | lady sweet |
| B | The Wedding Present | always the quiet one |
| JC | Stars | reunion |
| JA | The Nash | kicks & glory |
| M | Broken Social Scene | ibi dreams of pavement (a better day) |
| B | Matt Pond PA | so much trouble |
| JC | Wolf Parade | shine a light |
| JA | Sexsmith & Kerr | lemonade stand |
| M | Pernice Brothers | subject drop |
| B | Joseph Arthur | our shadows will remain |
| JC | The Hold Steady | your little hoodrat friend |
| JA | Puerto Muerto | goodbye |
| M | The New Pornographers | sing me spanish techno |
| B | Hal | I sat down |
| JC | Sufjan Stevens | the predatory wasp of the palisades is out to get us! |
| JA | The Havenots | the dolphins |
| M | The Capitol Years | stones (watch it not end) |
| B | The go-betweens | born to a family |
| JC | Silver Jews | punks in the beerlight |
| JA | Karl Broadie | the millar's daughter |
| M | Slow Dazzle | extent of my remarks |
| B | Piano Magic | love and music |
| JC | Nobody | what is the light (versió de Flaming Lips) |
| JA | Herman Düne | this will never happen |
| M | Okkervil River | black |
| B | Joan Miquel Oliver | surfites en càmera lenta |
| JC | The Boy Least Likely To | be gentle with me |
| JA | Black Mountain | modern music |
| M | Josh Rouse | caroliña |
| B | Paul Weller | come on let's go |
| JC | Sleater Kinney | entertain |
| JA | L.A. | morning star |
| M | Sun Kil Moon | tiny cities made of ashes (versió de Modest Mouse) |
| B | Death Cab for Cutie | soul meets body |
| JC | And you will know us by the trail of dead | the rest will follow |
| JA | John Frusciante | your warning |
| M | Ryan Adams | cherry lane |
| B | Clap Your Hands Say Yeah! | over and over again |
| JC | CYNE | growing |
| JA | Son Volt | who |
| B | Studio One Lovers | ? |
| JC | Breakestra | family rap |
| JA | The Hacienda Bros. | railed |
dimarts, de gener 24, 2006
Google - Big brother?
Ahir estava pensant en lo poderós que ha arribat a ser Google. Creat per dos universitaris que volien fer un algorisme per a la recerca d'informació i un estil de pàgina web absolutament senzilla, allunyada dels estàndard de disseny força carregats que imperaven fa una sèrie d'anys (i encara n'hi ha tantes!).
Segons he llegit, a principis de 1996 el programa de recerca de Sergei Brin i Larry Page estava operatiu a la universitat d'Stanford i podies demanar els dubtes que tenguessis sobre el cercador, aleshores es deia BackRub, directament cridant al número de Page. El 1997 ja fou batiat definitivament com a Google. Es curiós que en sortir de l'àmbit universitari reberen el seu primer xec per part de Sun Microsystems a nom de Google Inc. Els creadors hagueren llavors de fundar l'empresa per poder cobrar el xec.
Tampoc no us vull explicar tota la història de Google, que trobareu fàcilment emprant el cercador en concret. Més aviat volia reflexionar sobre què representa Google actualment i les implicacions que té. Un dels comentaris habituals que hi ha tendència a fer és que si no te troben per Google vol dir que no existeixes. I lo fotut és que és cert. Pràcticament podeu trobar qualsevol cosa mitjançant Google, amb la salvetat que cal afinar bé la cerca per trobar exactament, però Déu n'hi do on ha arribat. A banda hi ha les cerques d'imatges que encara no són tan exhaustives però que permeten trobar moltes coses (com ara la imatge del Google xinès que acompanya aquest escrit). També hi ha servei de traduccions, cerca per directori, bla bla bla.
On volia arribar és: no us apabulla tot això? No té connotacions de gran vigilant de la xarxa? Estam d'acord en que si no surts al Google no existeixes? No és un poder molt gros en mans d'una sóla empresa?
Imaginau un cercador al servei dels grans poders, un cercador que pogués emfatitzar allò que vol, censurar allò que no vol o relegar més enllà de la pàgina de resultats 10 allò que no li interessa?
I el que és pitjor, i si això ja passa? Ho sabríem?
Hi ha una frase clàssica d'Spiderman que diu que un gran poder comporta una gran responsabilitat, de qui és la responsabilitat del poder de Google que no és més que la informació mundial? A mi em fa por plantejada així.
Segons he llegit, a principis de 1996 el programa de recerca de Sergei Brin i Larry Page estava operatiu a la universitat d'Stanford i podies demanar els dubtes que tenguessis sobre el cercador, aleshores es deia BackRub, directament cridant al número de Page. El 1997 ja fou batiat definitivament com a Google. Es curiós que en sortir de l'àmbit universitari reberen el seu primer xec per part de Sun Microsystems a nom de Google Inc. Els creadors hagueren llavors de fundar l'empresa per poder cobrar el xec.
Tampoc no us vull explicar tota la història de Google, que trobareu fàcilment emprant el cercador en concret. Més aviat volia reflexionar sobre què representa Google actualment i les implicacions que té. Un dels comentaris habituals que hi ha tendència a fer és que si no te troben per Google vol dir que no existeixes. I lo fotut és que és cert. Pràcticament podeu trobar qualsevol cosa mitjançant Google, amb la salvetat que cal afinar bé la cerca per trobar exactament, però Déu n'hi do on ha arribat. A banda hi ha les cerques d'imatges que encara no són tan exhaustives però que permeten trobar moltes coses (com ara la imatge del Google xinès que acompanya aquest escrit). També hi ha servei de traduccions, cerca per directori, bla bla bla.
On volia arribar és: no us apabulla tot això? No té connotacions de gran vigilant de la xarxa? Estam d'acord en que si no surts al Google no existeixes? No és un poder molt gros en mans d'una sóla empresa?
Imaginau un cercador al servei dels grans poders, un cercador que pogués emfatitzar allò que vol, censurar allò que no vol o relegar més enllà de la pàgina de resultats 10 allò que no li interessa?
I el que és pitjor, i si això ja passa? Ho sabríem?
Hi ha una frase clàssica d'Spiderman que diu que un gran poder comporta una gran responsabilitat, de qui és la responsabilitat del poder de Google que no és més que la informació mundial? A mi em fa por plantejada així.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
