És divendres i no tenc cap intenció d'amollar un rollo.
Fa dues setmanes vaig assistir a un curset que no era en absolut com esperava però del qual crec que puc aprofitar bastantes coses. Hi ha una idea, que de tradicional i trillada la passam massa per alt: és la típica metàfora del tassó mig ple o mig buit.
La novetat, per dir-ho d'alguna manera, va ser la manera en que na Xesca (la profe) ens la proposà. Ella va dir: "Cada un pot decidir en quin territori habita: en aquell en què ens recolzarem en els punts forts o positius de les coses, o en aquell en què ens deixem dur per les parts negatives". És una gran veritat! Jo, de naturalesa som un poc dels negatius.
No és que sigui un negatiu total, però si reflexion un poc descobresc que perd molt de temps lamentant-me de coses negatives que tanmateix no tenc capacitat de canviar, mentre que amb la "filosofia" del tassó mig ple és possible fixar-se en factors positius i començar a estirar el fil per aquests, obviant una mica els negatius.
Per tant, i ja que l'ésser humà és l'animal més racional que hi ha, hem de combatre la naturalesa negativista (els que la tenim) i procurar veure els tassons mig plens... sobretot si són de vi negre ;-)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada