Sóc un apassionat de la música, especialment del country alternatiu (accediu a http://mallorcaweb.net/altraweb si voleu saber més coses) i gran part dels millors moments que he viscut a la música els darrers anys estan relacionats amb arxius MP3 que he aconseguit gratuïtament fruit d'aquesta gran cosa que és la compartició d'arxius. Si hagués de passar per caixa cada vegada que vull escoltar una música determinada em pensaria molt cada compra i no hauria descobert ni una quarta part de les meravelloses músiques que he pogut escoltar els darrers anys.
Sóc culpable d'alguna cosa? Jo no tenc cap mena de càrrec de consciència, i això que em consider un poc escupulós èticament. Si internet i el P2P no hagués existit segurament seguiria els treballs de Wilco i els de Jay Farrar, els dels Jayhawks i Cracker, i segurament hagués descobert alguna petita joia com "Magnolia Electric Co." de Songs: Ohia. Però, hauria tengut alguna possibilitat de descobrir en Karl Broadie i el seu magnífic disc de debut? O aquest injustament desconegudíssim David Poe que no conéixen ni a casa seva? O accedir als discs de l'exGuthries Gabe Minnikin o del també canadenc Jim Bryson? Està ben clar que no.
La tecnologia de compartició m'ha conformat bona part del que sóc, li estic ben agraït. I no m'he quedat mans plegades. D'escoltar més i més coses se n'aprèn, i ha estat per mi un plaer arribar a dedicar una web personal amateur al tema, poder participar en un programa de ràdio punxant música o arribar a escriure algun articlet per una revista.
És per això que no entenc els intents de criminalitzar uns fets tecnològic que contribueixen a expandir coneixements, drets i llibertats. El que li queda a la indústria discogràfica (que té poc a veure amb el 90% dels artistes) i a la indústria cinematogràfica és reconvertir-se en una altra mena de cosa que no abusi dels seus clients. Amb aquestes indústries passa el mateix fenomen que amb les agències de viatges: intranet està eliminant els intermediaris. I en el cas de la música crec que el fet que un artista arribi a molta més gent per aquest nou canal li potenciarà enormement ja que molta més gent estarà esperant que passi prop del seu poble a oferir un concert per acudir-hi, i, possiblement li compri el disc a la sortida del concert (a pesar de tenir-lo en fitxers MP3 en una carpeta del seu PC). Al manco és el que em passa a mi :-)
Per tant, no cal que intentin assimilar un pirata amb una persona que posa un disc en una carpeta compartida perquè els seus anònims companys d'arreu del món el puguin escoltar. No té res a veure i és una comparació tan absurda com intolerable. Per cert, em diuen bitxu99 al Soulssek.
dissabte, d’octubre 23, 2004
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada