Un dia navegant per MySpace vaig veure que els Creekdippers (la banda que Mark Olson va formar amb la seva dona Victoria Williams en deixar els Jayhawks) tocaven per Europa en una gira que els duia per Holanda, Alemanya i el Regne Unit. En un moment de passió inconscient vaig escriure un mail a na Victoria demanant-li si tenia dates lliures després de la gira (cap a mitjans setembre), amb nul·les esperances de rebre contestació.
Era divendres 4 d'agost quan rep un correu que diu que després del Regne Unit ja tornen directament a USA, però que entremig tenen algun dia buit i que li digui si, fins i tot a contrarrellotge, m'interessaria muntar-lis un concert. Els nervis m'envaeixen i estic a punt de contestar-li que ho deixem anar i que en una altra ocasió amb més temps... però no vull contestar sense contar-li a na Marga. (gent que no està gaire dins aquesta mena de música com n'Andrés o el meu cosí Pedro bé que saben de la meva profunda admiració per Mark Olson i entenen el que per a mi significa això). Na Marga també i quan li cont al·lucina que hagi estat temptat de contestar que no i m'acaba de donar l'empenta que necessitava. Amb la seva ajuda segur que la cosa ha d'anar bé, així que li dic a na Victoria que OK i ens posam amb els tractes amb el seu agent.
Al final tot està confirmat i si res no s'espenya el proper 23 d'agost tendré l'honor de fer d'amfitrió a aquesta parella i poder organitzar un concert per en Mark Olson és un somni. Aquest home és un geni. Els dos discs més clàssics dels Jayhawks ("Hollywood Town Hall" i "Tomorrow The Green Grass" ) són els dos millors discs de country-rock des de "Sweetheart Of The Rodeo" dels Byrds amb Gram Parsons, el primer disc dels Creekdippers, "The Original Harmony Ridge Creekdippers" és una obra mestra del folk de l'estil del "Harvest" de Neil Young i "My Own Jo Ellen" és on els Creekdippers troben el seu so i les seves nostàlgiques històries són més evocadores.
El que ja és la conya marinera és que no fa gaire, fruit d'una juguesca que na Marga i jo férem a l'avió de tornada del Primavera Sound se me va ocórrer fer el meu festival i recordau qui apareixia de cap de cartell a l'escenari Quely? Aquí la resposta
Vaja, que volia que sabéssiu que dur en Mark és per a mi la cosa més grossa que he fet, que estic content i també un poc acollonat, i que ja us contaré com ha anat tot. Bé, a lo millor no cal que us ho conti, encara estau a temps de reservar una entrada i venir.
Desitjau-me sort!
1 comentari:
Anims tito.... el "Tomorrow the green grass" també és un dels meus preferits.... Segur que anirà bé.
Joan Petit
Publica un comentari a l'entrada