L'estiu

edimburg
Originally uploaded by joanet.

Ja és una constant que escrigui més aviat poc al bloc. No pens posar-me a explicar-ho per enèssima vegada.

El mes passat na Marga i jo fórem de viatge a Escòcia. Varen ser uns dies fantàstics. Mos ho passarem superbé, Escòcia és un país molt maco i amb un temps tan bo que ens va fer. Pràcticament sol cada dia, als voltants del 20 a 25 graus, sense niguls ni pluja -menys un dia-, els mitjans locals deien que estaven en plena ona de calor enganxós. Na Marga ja deia bé quan deia que aquesta gent no sap el que és la calor enganxosa, qué se venguin a Mallorca! Fixau-vos si el temps era bo que un dia que vàrem veure una platja ens vàrem aturar, ens posàrem al sol i jo fins i tot em vaig ficar dins la mar (estava fresqueta però se podia entrar).

Tornant al viatge, va ser molt divertit lo de conduir per l'esquerra (al principi cada vegada que volia posar els intermitents me sortien els neteja-parabrises) per les carreteres estretes de les highlands, on posen innumerables llocs de pas (passing places) per quan dos cotxes es troben de cara (un es demana enlloc de tants llocs de pas que els costaria fer la carretera una miqueta més ampla i ja passarien els dos. Com que estiguérem a molts llocs conduíem moltes hores i ens turnàvem al volant. Em consta que a na Marga també li va agradar molt conduir per l'esquerra. I mentre, ens havíem dut una nodrida representació musical en forma de CDs que ens feien més agradables les estones.

Una altra cosa que em va encantar foren els Bed & Breakfast perquè tots els trobàrem netíssims i les persones que els duien eren encantadores. A més això d'estar-se en casetes de pocs hostes et fa sentir més cuidat. També a destacar els impressionants berenars escocesos (el Full Scottish breakfast) que dur un ou fregit, una salsitxa, una mena de rost-beef, les famoses "beans" angleses, mitja tomàtiga fregida i, de vegades, xampinyons. Ja sé que fa oi això per berenar però ben aviat me vaig aficionar, i això que no era obligació perquè hi havia sempre l'opció del berenar continental a base de cereals, tostades amb mantequilla i confitura, fruita i de vegades croissants (era l'opció que va demanar na Marga).

D'entre totes les vistes d'Escòcia em qued amb dues: una el poble costaner i pesquer d'Ullapool, un poblet petit amb pinta de poble nòrdic a la vora d'un dels múltiples "lochs" d'aigua salada (és curiós que a les entrades d'aigua que a Galícia anomenen "ries" i a Noruega "fiords" a Escòcia els diuen "lochs", emprant la mateixa paraula que pels llacs d'aigua dolça. L'altra vista la de les muntanyes pelades que hi ha per tota la part nord-oest de les highlands, fins a l'illa d'Skye. Amb formes escarpades a cops, arrodonides a d'altres, les munyanyes pelades d'arbres però cobertes d'una moqueta de verd són precioses.

Vàrem estar nou dies en els que poguerem veure molt, però no tot Escòcia. M'he quedat amb les ganes de fer un viatge de sub-oest a nord només per les illes. Començar per Jura, pujar cap a Mull, la petita illa sagrada d'Iona (on enterraven els reis escocesos), passar llavors a les Hèbrides Exteriors (seria un somni arribar a l'abandonada illa de Sant Kilda, un solitari troç de terra a 80 quilòmetres a l'oest, dins de l'Atlàntic, que fou abandonat pels seus escasos habitants als anys 30), passar llavors a les Orcades i qui sap si acabar a les Shetland, pràcticament un petit país solitari més nòrdic que britànic. Seria una passada!

Bé, ja veurem que ens durà el futur però aquest estiu hem fet un viatge meravellós.