Signes dels temps (moderns)

En un comentari de fa un temps explicava la meva joia atesa la inclusió d'un article meu a la revista Temps Moderns. Si hi ha per aquí algú que s'ha llegit tot el bloc (insensat/a!) potser se n'haurà adonat que aquesta revista publicada per el centre de cultura de Sa Nostra és un referent constant en la meva vida, així com també ho és la mateixa programació de cinema del centre (veritable sustitutiu d'una filmoteca inexistent a l'illa).

Bé, doncs a més d'aìxò he de dir que escriure pel TM era una de les meves il·lussions dels darrers anys, que finalment, he pogut dur a terme. Allò més curiós del cas és, en realitat, com he arribat a escriure, i les indòmites circumstàncies que envolten aquest cas.

La cosa va anar així...

Un dia na Marga i jo quedàrem a sopar amb una amiga seva, na Carol, que està vivint enguany fora de Mallorca i passava uns dies per aquí. Acompanyant a na Carol venia també un amic seu, en Jordi, a qui jo no coneixia i que na Marga coneixia poquet. Bé, el mateix dia abans del sopar havia passat pel C.C. de Sa Nostra, de resultes que a l'hora de trobar-nos amb na Carol i en Jordi, duia sota el braç l'exemplar del mes de la Temps Moderns.

Ens vàrem presentar, decidir on anàvem i partírem. Quan erem al restaurant me diu en Jordi: "Què t'agrada la Temps Moderns?". Aleshores jo li cont que sí i que cada mes la llegesc i que vaig a moltes pelis... i ell va i m'explica que resulta que coneix al director (un Jaume Vidal que em recorda llunyanament a aquell James Steward llargarut dels temps clàssics) i que, de fet, n'ha publicat alguns articles. També em va dir que a en Jaume li encantava que gent nova volgués escriure i em va dir que s'oferia a cridar-lo per xerrar-li de mi i, per ventura, concertar un dia perquè jo pogués anar a xerrar amb ell i quedar en alguna cosa. Després vàrem parlar de quin cinema m'agradava i ell va trobar que encaixava molt bé en la revista. Li vaig passar el meu mòbil perquè em digués alguna cosa si feia la gestió, i aquí va quedar la cosa.

La veritat és que no m'esperava que ho fes, la gent moltes vegades xerra per xerrar, però als pocs dies en Jordi em va cridar al mòbil (això és un home de paraula) i em va dir que havia xerrat amb en Jaume i li havia dit que tenia un amic (jo) que era "expert en cinema clàssic" (sic) i que potser a la revista li podia interessar la meva col·laboració. L'encàrrec que li va donar en Jaume era que jo el cridàs per quedar un dia. Li vaig donar les gràcies a en Jordi i una "por escènica" se va apoderar de mi... hi havia alguna possibilitat d'escriure als Temps Moderns! Ai ai ai!

Vaig cridar en Jaume i tenguèrem l'entrevista. Digne d'explicar. Em va baixar a cercar a l'entrada del centre de cultura i em va fer seguir-lo escales amunt cap al seu despatx. Hom sap que jo som excursionista però és més fàcil pujar al Teix que seguir en Jaume. Amb les seves llargues cames i amb un trot considerable, m'havia d'esforçar, havia de fer tres passes per cada una de les seves. I xerrant, perquè mentres em demanava:

- "Tens titulació universitària en Arts?"
- "No"
- "Has escrit en altres publicacions sobre cinema?"
- "No".

Quan en Jaume em va haver situat va començar a examinar-me sobre el tipus de cinema que m'agradava. Jo li vaig enumerar els meus gèneres preferits: el western, el terror, la ciència-ficció, el cinema negre, el ... . Stop.

Aquí em va aturar:

- "M'agradaria que et centrassis en el cinema negre. Diga'm alguns títols de cinema negre clàssic".
- "Perdició, La jungla de l'asfalt, Els subornats, Laura...".

També hi ha va haver una discussió sobre si alguns subgèneres eren o no cine negre: el cine de mafiosos, el cine de policies i lladres, etc. I al final:

- "Bé, fem una llista de 10 títols i envia-me-la per mail. Després faràs un article sobre cada una de les pel·lícules, apareixeran un cada mes".
- "Però, ja està?" - vaig demanar-li perplex - "No vols saber com escric?"
- "Això ja ho veuré quan m'enviís els articles" - va sentenciar.

I així va anar l'entrevista.

Vaig cridar tot emocionat en Jordi per donar-li les gràcies i explicar-li com havia anat.

Després em vaig concentrar en fer una llista, prou completa procurant posar títols molt clàssics, alguna sèrie B, algunes no americanes i alguna més moderna. Evidentment em va sortir una llista de quasi 20 títols i li la vaig enviar.

Passà bastant de temps sense cap notícia. Jo ja estava nerviós i li vaig demanar si la llista li havia semblat bé. A la fi vaig rebre una contesta: "Comença per la peli que vulguis. Jaume". No sé pot dir en menys paraules! No tenia cap mena d'indicació sobre la longitud, sobre si volia títol o destacat, res de res. Em vaig concentrar en intantar que sortís un bon article i a la fi em varen sortir dos: un genèric sobre el cinema negre i un sobre "Els subornats". Na Marga va estar pendent del procés i em va donar un bon cop de mà corregint-me els articles. Frases que no s'entenien molt bé, expressions massa repetides... A ella (i a mi) li agradaven. Li agradarien al dire?

Els vaig enviar. Cap notícia. Res. Ni una. Zero. Què volia dir allò?

Aleshores, em vaig desmotivar. Un dia, passant pel C.C. vaig agafar la TM del mes d'abril... i allà hi havia el meu article sobre el cinema negre!!! Deu! Ja havia publicat al TM!!! Vaig esser superfeliç i la motivació va tornar... aleshores, no podia haver dit alguna cosa? Tipus, "El primer article m'ha agradat, apareixerà en la TM del mes vinent. Jaume". Je, je, això ja hagués bastat. Era el 6 d'abil quan li vaig enviar un altre mail donant-li les gràcies per la publicació i demanant-li si tiràvem endavant i en volia més.

Cap resposta.

Passa el temps i a principis de mes vaig anar a la cercar la TM del maig... I allà hi havia l'article sobre "Els subornats"! Jo flip. Aleshores m'arriba un mail, escuet, que diu: "Joan Andreu, pensa en l'article del mes de juny. Jaume".

Je je je, ara ja veig com funciona. No crec que se pugui publicar un llibre amb la relació epistolar entre en Jaume Vidal i jo, je je je. Li he enviat l'article sobre "Nora Inu", un film-noir de Kurosawa del 1949. Supós que apareixerà amb la revista del juny.

I aquesta és la història! Crec que penjaré PDF amb els articles de la TM fets per mi per a la posteritat. Una mica llarg m'ha quedat :-)