divendres, de maig 12, 2006

Pecan Pie #3: Swearing At Motorists

Ahir va tenir lloc el concert dels Swearing At Motorists al Bluesville. Per algunes raons que comentaré, aquesta tercera organització d'un concert m'ha deixat un gust de boca menys positiu que els anteriors. Les raons són abolutament extramusicals perquè per dir la veritat el concert de Dave Doughman i Joseph Siwinski va ser molt bo, boníssim, especialment la segona part en què tocaren junts (el concert de Dave sol amb la guitarra abans de pujar en Joseph no me va agradar tant).

En el costat positiu doncs hi ha un gran concert, i també:

- Que ells han resultat gent agradable i educada.

- La llarga conversa sobre música que vaig tenir al sopar del concert amb en Dave, on vàrem estar parlant de la música de fa 15 anys, quan Seattle i quan realment la darrera fornada de rock auntèntic va arribar a l'estatus de supervendes. Anècdotes d'en Dave amb gent com en Perry Farrell, n'Eddie Vedder i al final la gran pregunta: tu que eres, de Nirvana o de Pearl Jam? En Dave era de Nirvana i jo de Pearl Jam. També va ser graciós quan li coment que m'agrada molt un músic de la seva terra, en Tim Easton, i ell començà a flipar de que el conegués i de repent me diu "supós que això no ho sabràs, però en Tim tenia un grup abans" i jo li dic "Els Haynes Boys, m'encantaven!" i el tio flipava!!! A veure si a través de'n Dave podré aconseguir que en Tim Easton vengui a Mallorca :-)

En la balança positiva també hi he de posar el comportament increïble d'algunes persones que se mereixen un monument. El primer primerissim en Lluís Segura. Quin crack! Pecan Pie seria molt menys de no ser d'ell, com a mínim li pertanyen dues lletres, li donarem "Pe". Fora bromes, en Lluís ha estat sempre ajudant i el colmo va ser quan li vaig demanar la bateria perquè el salvatge (en el bon sentit de la paraula) Joseph li pegàs tan fort com sabés. Lluís, si puc servir-te d'alguna cosa ja ho saps! (bé, tot té límits, ok?). També en Joan Cabot ha estat donant el call i facilitant-me moltes coses respecte els mitjans (l'entrevista per ràdio a Ona Mallorca, la de la Última Hora, el Mondosonoro...), les invitacions que li vaig donar per ell i na Pili eren el mínim. I un parell de noms més: n'Ignaci del Bluesville, que estava molt assustat de que els Swearing provocassin protestes dels veïns i a qui, de veres, moltes gràcies per deixar-me muntar tot això a l'entrenyable Bluesville on he passat tan bones estones escoltant música en directe en els darrers 10 anys o més; al meu amic de l'ànima Andrés que tot i que darrerament ens veim més va estar allà quan sé que no és lo que més li va el rock contundent; a molts amics i coneguts que varen venir, en John i n'Iskra, en Biel, en Tomeu Pizà, n'Ernest (te va agradar eh punyetero!), na Rosa i na Maria, na Marga Grimalt i na Pilar, en Pedro i n'Audrey,...; i, sobre tothom a la meva estimada Margalideta que inclús va assumir el paper de reportera fotogràfica de l'event, treient algunes grans fotos com la que il·lustra aquest comentari.

En la part negativa hi ha per dissort algunes coses. En vista de les reserves que hi havia me les prometia molt felices econòmicament i a l'hora de la veritat vengueren unes 75 persones i el balanç econòmic és de zero (he empatat). Això ha estat en molta proporció per culpa del canvi de bitllet de darrera hora que em feren fer perquè na Julia Hummer no venia (una altra putada) i en canvi se suposava que vendria una altra persona... que al final no se va presentar. I pel puto canvi de bitllet se n'anaren 135 euros a la m€rd@. En fin...

També dir que tot i que tant en Dave com en Joseph han estat en tot moment supercorrectes, la veritat és que aquella meravella que fou conéixer en Gabe, però sobretot els Redlands, no s'ha repetit. Lo dels Redlands supós que és irrepetible. He sentit nostàlgia aquests dies de pensar en aquella entranyable colla que realment són com una família on n'Alex i na Hannah són els pares, en Jamie el fill, en Colin el padrí i en David (je je) la padrina ;-) Algun dia els he de fer tornar, us agradaria?

Un altre detallet que m'ha fet no estar ara mateix tant positiu té a veure amb la recaudació, com deia hi havia un munt de reserves, com a 70 persones. Al final algunes varen fallar i, sobretot, va passar que molt poca gent sense reserva es va acostar per allà. Això és que no m'esperava i que econòmicament l'entrada de 10 euros no ha estat sinó de 7 i la recaudació al final me basta, molt justet, per cobrir despeses. Supós que encara podria haver estat pitjor.

Conclusió. Crec que a mig termini només pensaré en les coses realment bones i Pecan Pie probablement tengui una mica més de corda. Hi ha encara alguns artistes que em faria molta molta il·lussió portar i ho intentaré. També estil bolcat en ajudar en Lluís a portar un artista que a ell li fa una especial il·lussió. A veure si ho aconseguim! Junts no podem fallar!!!

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Mmmmm, Os felicito, el concierto fue buenissssimo...mejor aun que el del año pasado en Lloseta...ya se, ya se.....fue solo...
Mmmm te quejas de la poca gente que asistio...yo me entere de rebote gracias a un link que teneis por la pagina de Fona ( no todos vivimos en palma city )...en fin, tampoco creo que cupiese mucha mas gente en el bluesville para poder disfrutalos..
Lo de los 7 Euros si se reservava en vuestra web me parece todo un detalle.
Por favor, no te desanimes tio!
El concierto fue cojonudo!!!
Un saludo.
Mr.psé

Asterix ha dit...

Gràcies Mr. Psé,

No ets el primer que me comenta que se va enterar de casualitat. Doncs el vaig intentar promocionar força. Jo te recomanaria que segueixis el Youthing, allà surt tot!

I no és que m'hagi desanimat, és que amb prou feines he cobert les despeses.

Gràcies per venir al concert i pel teu comentari.

...
joanet