Fa ja setmanes que m'hauria d'haver posat amb aquest escrit, però no ho he fet fins ara. A la fi he pensat que estic en un punt d'inflexió important respecte el bloc (darrerament ja haureu vist que no he escrit gaire). Primer pensava que era perquè no tenia temps (us puc assegurar que influeix), però després he descobert un factor molt més important.
M'explicaré. Quan vaig començar aquest bloc era un solter habitual, gairebé se podria dir que perenne. Per una altra banda, sabia ben cert que el bloc no el llegia ningú (com a màxim ho feien dos bloggers amics com són en Joan Cabot i en Xisco Lladó) i no m'importava gaire que me llegissin lamentar-me cada vegada per les mateixes decepcions. Amb el temps, i per fortuna, les coses han canviat. Per una banda, i molt molt important, ara, contar coses de la meva intimitat és contar-les també de na Marga, la meva parella; i, per una altra, he descobert amb desconcert, que el bloc sembla ser conegut per grups de persones insospitats de la meva família, amics, etc, fins al punt que ja hi ha peticions i tot... i clar, no és el lloc per dir segons quines coses i que s'enteri tothom (mirau! mirau!).
Així estan les coses. Em sembla que ara seré menys profund en algunes qüestions personals, per no implicar na Marga i, també, aniré alerta perquè sé que em llegiu!
De tota forma, això no treu que faci l'escrit demanat pel meu cosí Andrés i la meva madrina de València referent als fantàstics dies que na Marga i jo vàrem passar a Portocolom aquestes passades festes de Pasqua. En principi pensava que totes aquelles fetes i records de la infància, dels dies feliços d'estiu passats en aquella casa, serien poderosos i el focus dels dies estaria en ells. A l'hora de la veritat no va ser així. El dia a dia dels darrers mesos on, ni els horaris de feina de na Marga i meu, ni les tensions acumulades de les nostres feines, ens deixen gaudir del tot de la nostra nova vida de parella, varen provocar que aquests dies passats al Port hagin estat de relax, de dedicació d'un a l'altre i de desestrès. El bon temps, les estones al sol a la piscina, els passetjos a l'Algar i pel port, el descobriment de les reposicions d'Humor Amarillo i V, i alguna cosa més, varen fer d'aquells quatre dies unes veritables vacances de plaer que necessitàvem tots dos.
Hem quedat de repetir perquè aquests dies foren balsàmics, i perquè hi ha coses pendents de fer: banyar-se a les roques, anar a Santueri, però sobretot perquè mos ho hem passat superbé.
Gràcies per deixar-nos la casa!!!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada