És curiós com ràfegues de narcisisme s'escolen per on menys t'ho esperes. Una de les coses que tenia clara quan vaig començar a escriure el bloc és que no interessaria a ningú i que realment em serviria a mi només per recordar temps després alguna cosa que m'havia motivat lo suficient com per escriure un post.
I vét aquí que la primera vegada que algú va fer un comentari em vaig sentir molt bé. Algú em llegia! (algú que ha resultat molt important al cap i a la fi, je je). Després un parell de vegades uns amics varen fer referència al seu bloc a alguna cosa escrita al meu... per tant, també el llegien! Wow, quina felicitat!
Però clar, la veritat veritat és que llevat de 4 persones (contant-me a mi) llegim el bloc... i això ha resultat un poc molt dur pel meu afany de notorietat pública. Crec que aquest cop al meu orgull del que som recentment conscient seré capaç d'assumir-lo sense massa més problemes, però la veritat és que tenia ganes de comentar-ho perquè m'ha sorprès molt.
Us passa el mateix? Bé, no sé perquè deman res...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada