Avui toca recomanació literària.
L'estiu és la meva època preferida per llegir, ja sigui a la piscina, a la platja o el vespre a la terrassa. Enguany m'he fulminat ràpidament un parell de llibres de la col·lecció de sèrie negre de El País, però ha estat recuperant un llibre que vaig llegir uns anys enrere quan més he disfrutat.
Els mil i un fantasmes d'Alexandre Dumas és un llibre extraordinari. Recull una tradició tan clàssica com és la d'aprofitar una reunió de persones perquè cada una d'elles relati experiències pròpies o escoltades, en el cas que ens ocupa, històries de fantasmes. L'estructura i, més explicitament, el títol, ens remet al clàssic oriental de Les mil i una nits, però en aquell cas era na Sherezade l'única narradora. Són obvies també les referències a la rondallística i en aquell costum tan nostrat de contar contes de por a l'entorn d'un foc (en aquest cas treslladat al saló d'una casa senyorial francesa a mitjan segle XIX). Tant les diverses històries que es conten com la principal, que serveix de fil conductor i que protagonitza el mateix Dumas, estan perfectament enllaçades i et fan sentir aquell contacte amb el sobrenatural com a element quotidià que apareix a les vides de les persones.
No puc evitar relacionar Els mil i un fantasmes amb altres llibres que he llegit en el passat, que m'han causat impressions molt similars i que ara fris per rellegir. Així doncs deixeu-me recomanar-vos també: El club dels suïcides de Robert Louis Stevenson una història feta d'històries també, però on l'element sobrenatural deixa lloc a l'extravagant; les Llegendes de Bécquer un dels millors texts narratius romàntics; i Els tres impostors d'Arthur Machen un altre relat de relats on res no és el que sembla i que connecta molt bé amb el llibre de Dumas.
Un altre dia repetiré el tema de la literatura fantástica que m'encanta, especialment la del XIX.
Adeu!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada