Aquest és el títol d'un tema de Tim Easton, és de fet el millor tema del que fou el seu primer disc en solitari "Special 20". El tema em va captivar per la música, lenta i melanconiosa, molt sentida. No va ser fins força temps després que em vaig fixar atentament en la lletra. Des d'aleshores el tema encara m'agrada més. Al final d'aquest escrit hi adjuntaré la lletra completa (però cercau la cançó que només la lletra sense la música és com un gelat de McDonnalds sense el xarop de caramel, maduixa o xocolata). El cas és que m'estic sentint identificat amb parts d'aquesta cançó -què original!-. Esper no ser tan capullo com en Tim en la seva cançó, que sembla que ara se n'adona que ha perdut algú que l'interessava per com s'ha comportat. Realment potser la cançó no té a veure directament, no punt per punt, però si la sensació que deixa.
Em passa que he retrobat una persona que considerava perduda per sempre, algú de qui em vaig enamorar d'una manera visceral, com s'enamoren els adolescents, d'aquella manera un xic egoista on el que predomina és cercar la satisfacció d'un mateix (tot i que jo ja se suposa que he deixat enrere aquesta etapa fa força temps). Com és lògic -sic- la cosa es va truncar per molts motius, essent la meva actitud un dels importants. Em va costar de païr, però ho vaig superar, del tot. La qüestió és que ha tornat, ha comparegut de nou a la meva vida un parell d'anys després. Rewind.
No sé que passarà ara, però no he de repetir els errors passats. Ara sóc un poquet més madur i no em deixaré portar per les necessitats afectives que pugui tenir. Estic molt content de veure que una de les coses que més m'importa ara és veure-la tranquil·la, satisfeta de la meva companyia, dispost a ajudar-la en tot lo que jo pugui i que respect les seves decisions, inclús quan no són les que jo prendria, però és que les persones som diferents, pensam diferent i no per això no ens hem de poder estimar.
Tenc l'esperança que això vagi bé, si l'amor allibera crec que podria aconseguir la llibertat amb ella. Me l'estim, sabeu? I esper poder contar-vos un dia que ens estimam els dos. Com diuen els ianquis: stay tunned!
***
Rewind, de Tim Easton
Jimmy’s got this thing for my woman
Well she’s not really mine, she’s just all that I have
She drives me to work in the morning
I wash her dishes at night
Together we are something
Together always fighting like lovers
You know every single day we love and hate each other
I am sane 'cause I told myself so
Quite sane as I watch her walk around the bar
She buys my friends drinks because they love and love to drink
She is weak or at least she tells them so
She is tired of letting me spend the night
And when I look into her eye she tells me go and get a life
So I kill myself each and every night hey, hey
And I don’t even know what I want
Or maybe what I want is what you hate
And what you hate more is all of your friends
Telling you how to live your life
Because nobody knows, just you, you and I
Now rewind, let me watch it all over... all over
If I build a world on top of your word then we’ll have a running game
if this game should ever end
Then I will know that it’s time for bed
But you don't sleep tight when you’ve been alone too long
So turn to me now and rest your face in my hand
Because even they, they will never really know
What does sink and what does float
So as you lay down next to me
Well I pray your memory to keep on rewind, rewind
Rewind, now recline, said rewind
Let me watch it all over, all over
It’s all over
Jimmy’s got this thing for my woman
Well she’s not really mine she’s just all that I have
She drives me to work in the morning
I wash her dishes at night
Together we are something
Together always fighting like lovers
You know every single day we love and hate each other
But now Jimmy’s got this thing for my woman
Well she’s never been mine, we've just killed a lot of time together
dijous, de setembre 02, 2004
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada