dimarts, de juny 02, 2009

Viatge a Gal·les (VI): Snowdonia

Snowdonia és una regió situada al nord-oest de Gal·les. Aquest era el dia en què arribàvem més al nord al nostre viatge. Lamentablement hi ha alguns llocs del país que vàrem renunciar visitar per no tenir el temps suficient.

Començaré, des de l'ignorància doncs, animant-vos, si teniu més temps que nosaltres, a visitar la península de Llŷn (especialment la costa nord i la minúscula població de Porth Dinnlaen, que sembla que ha de ser un lloc preciós per deixar passar les hores embadalit mirant la mar en aquest lloc paradisíac; les ciutats de Caernafon i Conwy, a la costa nord del país, semblen també llocs que val la pena visitar amb els seus impressionants castells; i, finalment, l'illa d'Anglessey, que sembla que hagi de ser un lloc de màgica pau.

Però a Snowdonia també val la pena dedicar-li prou temps. Potser nosaltres no en vàrem tenir molt, però crec que l'aprofitàrem a bastament. Vàrem defugir l'opció més evident que podria ser pujar el pic més alt de Gal·les, l'Snowdon, en el tren creamallera -i atracció turística- que el puja. Per sort vàrem trobar un lloc web molt explicatiu del parc nacional d'Snowdonia on s'expliquen moltes possibilitats. Ens vàrem decidir per una excursió light als voltants d'un llac, i la decisió no podia haver estat més encertada (aquí la podeu veure)

Gràcies al GPS del cotxe va ser senzill arribar al punt de partida, i només el camí fins allà ja fou tot un espectacle. Aquesta zona és una part realment muntanyosa. El conglomerat rocòs que conformen el pic Snowdon i la resta de pics alts modelen un paisatge abrupte on les valls estan farcides d'arbres i llacs i les parts altes de roca pelada i supòs que de neu a l'hivern. El dia però era fenomenal un altre pic i vàrem gaudir de l'excursió i de tot.

Va ser fàcil reconéixer el lloc de partida de l'excursió perquè estava ple de cotxes aparcats a la carretera. El lloc en concret és punt de partida de molts camins que pugen a les muntanyes. Hi ha una caseta amb bar i banys al lloc d'inici, on també s'exposen fotos que documenten com Edmund Hillary venia aquí precisament a entrenar-se per a la seva expedició a l'Everest. Je je, no era la nostra intenció precisament!

Certament pujar fins al llac Idwal és una excursió molt senzilla. En només un quart d'hora des del parquing s'hi arriba. Després vas voltant-lo en un camí que, sense deixar de ser una excursió fàcil, té l'atractiu d'anar canviant de perspectiva de l'entorn i, fins i tot, un pas una mica compromès per passar per una mena de torrentera. Per sort tot va discòrrer sense més complicacions i vàrem passar uns moments de veritable relax en aquest bonic indret. Als voltants del llac hi ha un impressionant circ de muntanyes que ha ser ben bonic de pujar, però no era el dia adequat.

Per cert que unes cabres de muntanya ens varen sortir al pas i ens feren un espectacle digne del National Geographic amb xoc de banyes inclòs!

L'horabaixa ens disposarem a començar la ruta al sud que ens havia de portar aquella nit a Rhayader. Era el principi del final i no vaig poder evitar sentir una certa tristor en abandonar aquells bonics cims d'Snowdonia.

Rhayader és un poble de pas que no té cap atractiu especial i que vàrem seleccionar per la seva ubicació geogràfica. El nostre B&B va ser correcte sense més, però no especial com els dos anteriors on havíem estat.
Nota: Les aparences enganyen: aquí m'estava congelant els peus!