Viatge a Gal·les (VII): L'atac dels moscards assassins

Com vos contava a l'anterior post, Rhayader no té res destacable, però a escasos cinc quilòmetres es troben una sèrie de valls ocupades per embassaments anomenades Ellan Valley. La zona té el seu encant, especialment cap al final, on un brusc canvi de paisatge, d'un monòton bosc cap a una zona amb diversitat de vegetació i petites colines ondulades, ho fa encara més bonic. De tota forma, el nostre objectiu del dia era seguir cap al sud i entrar a la famosa àrea de Brecon Beacons, l'altre parc nacional gal·lès.

Arribats al poble de Brecon vàrem passar pel que seria el nostre apossent de la nit a deixar els trastos i partir a fer una excursioneta per la contrada. Brecon, sense tenir res d'especial, és un lloc molt més amè i vitalista que Rhayader. Es nota que per aquí passen visitants perquè hi ha comerç, restaurants i es veu vida als carrers.

Per cert, una altra vegada vàrem topar amb un bon B&B. Potser no fos tan espectacular com algun dels anteriorments comentats, però va ser un lloc prou agradable i els hostes són molt simpàtics. El lloc es diu The Grange i el vos recoman decididament.

El nostre objectiu de l'horabaixa era fer una excursió en bici des de Brecon fins a una presa anomenada Talybont Reservoir. Hi ha una ruta que parteix de Brecon i arriba fins a Cardiff (una ruta de quasi 100 km dita Taff Trail) i la passejada -molt més curta- que volíem fer és el primer troç d'aquesta ruta. Malauradament els comerços de lloguer de bicicletes tancaven a les 17h (quan hi ha sol fins a les 20h a la primavera!) i no vàrem poder llogar bicis. Al final anàrem en cotxe fins a l'embassament per recorre'l a peu. Vàrem començar a caminar i quan portaríem uns 45 minuts (per cert, d'un paisatge tampoc no gaire espectacular), de sobte ens atacaren niguls de moscards! Quin desastre, ja ens tens fent volar les mans i correcuita de tornada cap al cotxe (que tenia els vidres també plens dels voladors atacants).

Total que tornàrem al poble, voltàrem una estoneta pels carrers i vàrem acabar el dia comprant el sopar en un restaurant hindú on un cambrer ens interrogava sobre l'islam i la seva presència històrica (Al-Alandalus) a Espanya. Les preguntes eren prou incissives com per dir-li adéu tot d'una que ens varen servir la comanda.