Com a tantes vegades i per tants motius, una vegada més he de donar les gràcies al meu cosí Pedro per haver-me descobert una altra meravella (i van...). Jean Ray fou un escriptor belga que va cultivar la literatura fantàstica al segle XX. Té el màrit de ser l'únic escriptor europeu que publicà al pulp de culte "Weird Tales", que es feu famós per publicar l'obra de Lovecraft.
A mi Lovecraft no em suscita gaire interès amb tota aquesta mania dels primigenis i de voler estructurar les coses (crec que el terror quan més indefinit millor), però en aquesta novel·la, "Malpertuis" (la foto està presa al River Cafè de Lleida mentre esper que Golden Smog surtin a escena) Ray aconsegueix un clima realment absorbent, que gira entorn una casa on tant els habitants coneguts com els no coneguts conviuen d'una extranya manera. Afortunadament en algunes coses m'ha recordat molt més "House on the Borderland" de Hodgson i "Arthur Gordon Pym" de Poe que no pas Lovecraft. I, a més, té un final espectacular que deixa molt satisfet als amants del gènere.
I ja de pas, comentar que "Weird Tales", capdevanter del pulp on Ray, Lovecraft i molts altres publicaren, és també el títol del darrer disc, fins a dia d'avui, de Golden Smog. Ja sabeu que vaig estar a Lleida per veure'ls i he de dir que va valer molt molt la pena. No hi era en Tweedy, però sí tots els altres i aquest concert fou una puta festa de rock. Els seus temes clàssics sonaren tots, uns quants de nous que Gary Louris explicà que la banda ha enregistrat a la seva casa de Cadis i que sortiran al proper disc i un caramull de versions, sobretot als bisos. A s'altraweb hi publicaré una crònica més detallada.
Ara a descansar un poc i a prendre forces per un mes de maig on tendrem de nou a na Dayna Kurtz i als American Music Club... i al juny, primera promoció que portaré a l'illa: Gabriel Minnikin dels Guthries!!! He pensat que les promocions que faci es diran Pecan Pie, en homenatge a Golden Smog. Esper que tot vagi bí i que no perdi molts de €... amb perdre poquets i passar-m'ho bé ja estaré molt satisfet.
Les dates de Gabe Minnikin seran 8 i 9 de juny. El 8 al Lisboa de Palma i el 9 en algun lloc de la part forana, potser Inca o Sa Pobla... ja veurem. Us ho confirmaré.
dimecres, d’abril 20, 2005
divendres, d’abril 15, 2005
La gran muntanya russa (big dipper)
És una sensació recurrent en mi la malenconia. Una estúpida sensació recurrent que torna com les marees quan menys t'ho esperes. Supós que s'han escrit mil cançons que m'acompanyen quan em sent així, "Big Dipper" de Cracker només n'és una. La lletra és un tant críptica però és clar que alguns detalls refereixen a la situació en que es troba algú frustrat perquè no aconsegueix un amor ("Could I take you out? I'll be yours without a doubt On that Big Dipper [...] I haven't got the courage yet") . L'efecte de "Big Dipper" sobre el meu ànim quan estic "a la baixa" és de companyia, i sobretot és la música (amb la veu), més que la lletra, la que arriba directament al subconscient.
"Big Dipper" és un d'aquells exemples on la lletra està plena de referències locals a la ciutat de Santa Cruz, CA. Lloc on David Lowery passà bona part de la seva joventud estudiant. Fa un parell de setmanes vaig passar per aquesta ciutat sense anar-hi (anàvem a Monterey) i vaig aprofitar l'oportunitat per aturar-me i veure de prop el Big Dipper. La gran muntanya russa està en un parc d'atraccions, el Broadwalk, típic americà que té el regust de les coses vengudes a menys, se veu a primer cop d'ull que uns anys enrera visqué millors temps i ara lluita per ressituar-se en una societat diferent. Em recordà una mica l'ambient crepuscular de la pel·licula "Atlantic City" (Louis Malle, 1980) amb Susan Sarandon i Burt Lancaster. Es troba aferrat a la platja de Santa Cruz. És un lloc d'accés públic amb atraccions, botigues de camisetes, venda de pretzels amb caramel i amb inclús un màgic de cartró pedra que per 50 cèntims obre uns ulls de vidre, et mira fixament i lànguidament... i t'encerta la fortuna (ben mirat molt barat si és així). Ah, en consonància amb aquesta tendència a potenciar lo gran i menysvalorar lo petit que ens ha portat a que les hamburgueses, les crispetes, les cocacoles ara són mitjanes, grans o gegants (*), el Big Dipper ara es diu Giant Dipper. L'insensible negociat no ha respectat lo que no s'hauria d'haver tocat.
Com que això no és cap tesi, no tenc cap conclusió. Us he posat una foto que em vaig fer allà amb una aferratina que me donaren a l'entrada i que he ampliat perquè se pugui llegir. Diu "Attack Iraq? NO", segur que en Lowery n'estaria d'acord.
(*) vull trencar una llança a favor de recuperar "petit/a" com a un adjectiu positiu, no hi ha dret a que es discrimini, visquen les petites coses!
"Big Dipper" és un d'aquells exemples on la lletra està plena de referències locals a la ciutat de Santa Cruz, CA. Lloc on David Lowery passà bona part de la seva joventud estudiant. Fa un parell de setmanes vaig passar per aquesta ciutat sense anar-hi (anàvem a Monterey) i vaig aprofitar l'oportunitat per aturar-me i veure de prop el Big Dipper. La gran muntanya russa està en un parc d'atraccions, el Broadwalk, típic americà que té el regust de les coses vengudes a menys, se veu a primer cop d'ull que uns anys enrera visqué millors temps i ara lluita per ressituar-se en una societat diferent. Em recordà una mica l'ambient crepuscular de la pel·licula "Atlantic City" (Louis Malle, 1980) amb Susan Sarandon i Burt Lancaster. Es troba aferrat a la platja de Santa Cruz. És un lloc d'accés públic amb atraccions, botigues de camisetes, venda de pretzels amb caramel i amb inclús un màgic de cartró pedra que per 50 cèntims obre uns ulls de vidre, et mira fixament i lànguidament... i t'encerta la fortuna (ben mirat molt barat si és així). Ah, en consonància amb aquesta tendència a potenciar lo gran i menysvalorar lo petit que ens ha portat a que les hamburgueses, les crispetes, les cocacoles ara són mitjanes, grans o gegants (*), el Big Dipper ara es diu Giant Dipper. L'insensible negociat no ha respectat lo que no s'hauria d'haver tocat.
Com que això no és cap tesi, no tenc cap conclusió. Us he posat una foto que em vaig fer allà amb una aferratina que me donaren a l'entrada i que he ampliat perquè se pugui llegir. Diu "Attack Iraq? NO", segur que en Lowery n'estaria d'acord.
(*) vull trencar una llança a favor de recuperar "petit/a" com a un adjectiu positiu, no hi ha dret a que es discrimini, visquen les petites coses!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
