Box Of Moonlight

box
Originally uploaded by joanet.

Ja fa uns anys que vaig veure una pel·lícula anomenada Box Of Moonlight. Ara mirava per internet i és de l'any 1996 i la dirigí el director americà Tom DiCillo. La història és la següent. Un home està sempre donant el call a la seva feina, és un gran professional, no es permet una distracció, però al mateix temps está acumulant un estrés personal fort i no disfruta de la seva vida, ja que sempre està en tensió, no fos cosa que es relaxàs i perdés un poc en eficiència.

Passa que un dia un treball surt malament i aquell home es troba que un cap de setmana que tenia programat fer unes feines per atzar del destí queda lliure i enlloc de tornar a casa li passa pel cap anar a un parc d'atraccions que visitava quan era nin. A partir d'aquí aquell cap de setmana es converteix en l'experiència més alliberadora de la seva agobiada vida. El parc resulta que ha tancat fa molt temps (ja se sap, recuperar la infantesa és un impossible, com manen els cànons més clàssics), però té la sort de conéixer una persona que pareix el seu negatiu fotogràfic, una mena de David Crockett dels nostres dies que viu en una caravana destartalada, que no es preocupa de res més que de passar-s'ho bé i que contribueix a que el protagonista se n'adoni que hi ha una altra forma de veure la vida. Més relaxada. Quan acaba la pel·lícula la trobada entre els dos homes ha canviat molt les perspectives que tenien cada un.

Els personatges principals estan interpretats per un John Turturro més al seu lloc (no tan histriònic com en altres casos) i un Sam Rockwell senzillament apoteòsic. No vull dir que aquesta pel·lícula me canviàs la vida, però me va ajudar a comprendre algunes coses ara fa uns anys, quan considerava que el model de Mr. Clock (malnom que els subordinats posen a l'agobiat protagonista) era "lo más". Avui, pensant en alguns aconteixements recents, he recordat aquesta peli, i m'agradaria tornar-la a veure. Crec de veres que pot tenir efectes balsàmics, damunt mi els va tenir.