Moltes coses passen

Com veis fa temps que no escric. Serà perquè no tenc res a explicar? Serà perquè se m'han acabat els temes? Abandonaré el bloc? Crec que la resposta a totes és NO. Aleshores, perquè no escric?

Pensant pensant me n'acab d'adonar que realment quan més coses m'estan passant és quan menys ganes tenc d'escriure-les. Deduesc que, aleshores, el que passa és que tenc una certa pudor a xerrar de coses realment íntimes i veritables de la meva vida, supós que perquè en el fons són coses que no vull que llegeixi ningú aliè. Supós que per això al bloc escric de pel·lícules, de còmics, de música... però menys d'amics, d'enemics, de feina, de sentiments... Bé, de fet hi ha un poc d'això també, però sempre mesuradament i bastant autocensurat.

Canví de feina. M'en vaig del Consell, que ha estat la meva casa els darrers cinc anys per anar-me'n a una empresa pública. Millors condicions laborals, un projecte més estimulant del que han estat els darrers temps al Consell. És una sort que hagi sorgit aquesta oportunitat de canvi, i l'agaf amb moltes ganes. Per una altra banda, som bastant covard i qualsevol canvi em fa por: donaré tot el que s'espera de mi? agradaré? I també tenc un sentiment de "nostalgia anticipada" aquests darrers dies que estic pel Consell i me n'adon que veig per darrera vegada aquella persona que em cau bé, vaig a berenar al bar de l'enfront o despatx algunes coses que em mancava tancar. Avui és el darrer dia i no sé com anirà, però ahir remanant papers per veure que me'n duia i que deixava, va ser com repassar aquests gairebé cinc anys i els sentiments m'afloraren i vaig reprimir alguna llagrimeta.

I tenir parella. És l'altre súpercanvi d'aquest estiu. Per escriure amb calma d'aquesta altra qüestió, que realment m'està canviant la vida, necessit més concentració de la que sóc capaç ara mateix. Si trob el moment ho faré. Si no el trob, que sabeu que sóc més feliç que mai i amb això basta :-)