Avui surt aquesta cita en un diari:
"Allò veritable és massa senzill, però sempre s'hi arriba a través d'allò més complicat" (George Sand)
M'agrada la frase, m'agrada perquè expressa quelcom que consider que amaga una veritat, una veritat sovint amarga. Em té força deprimit una qüestió sentimental. El meu cor realment creu que ha trobat la persona amb qui pot trobar la felicitat, però l'altra persona no em correspon. Resulta prou difícil acceptar aquestes qüestions, especialment quan l'altra persona et diu i et demostra constantment una proximitat que arriba a commoure't, però que traça una frontera intranspassable.
La persona de qui estic enamorat m'estima molt, inclús hem verbalitzat aquesta qüestió mutuament i sé fins quin punt m'estima, però el seu amor més de parella el té compromès amb una altra persona, de forma que he quedat exclòs de tenir-la completament.
La cosa és així de senzilla.
Duc dies que no estic bé, que sé que he de renunciar a ella, inclús com a amiga, al manco temporalment, però és que em costa molt. Ara mateix no sé si seré capaç o si continuaré malament molt temps. Crec que no podré aguantar molt temps així, o sigui que hauré d'arribar a rompre la relació, com deia.
Esper que la propera vegada que escrigui aquí sigui per comentar alguna cosa més agradable: un llibre, una peli, un plat o una excursió.
Ens llegim!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
ànims. ara penses que no pots viure sense ella, no pots deixar de pensar en ella. però poc a poc, amb el temps, aniràs canviant, ho aniràs superant. i tornaràs a ser el de sempre. dona't temps.
tens raó. millor dit, has tengut raó. si te fixes aquest "post" és del setembre de 2004. vaig passar uns mesos certament foscs llavors i la veritat és que ara, un any i mig després, estic convivint amb una altra persona, una dona que he conegut després i que m'està fent realment feliç.
quan un està malament, depre, és mal de fer acollir aquests comentaris i fer-los propis, però sempre crec que t'aporten una ajudeta per tirar endavant.
gràcies!
Publica un comentari a l'entrada