Traducció de la felicitat

Sóc conscient que sovint escric en aquest bloc de veritables bajanades, que no sempre xerr amb el cor a la mà. Abans de conéixer na Marga hi havia molts més apunts que parlaven dels meus sentiments, sensacions i... decepcions.

Crec que un dels efectes de la felicitat de viure amb ella i de tenir una companya vital és que ja no necessit ser tan comunicatiu en aquest mitjà perquè puc ser-ho presencialment. Hi ha altres raons com que ara no se tracta de la meva intimitat, que pel cas només m'afectava a mi, sinó que ara és la intimitat de la parella i per tant he d'anar més alerta.

Però mai no m'havia guardat tant de temps una notícia d'aquest estil com ara! L'apunt potser serà llarg així que si algú llegeix això, que se prepari!

Tot va començar l'estiu passat quan havia de ser dos anys que sortim junts. Tenia la idea de fer-li un regal especial i ella havia deixat caure una pista: li feria ganes tornar a veure als Attic Lights. Per internet vaig veure que tocaven a Edimburg el mes d'agost (encara faltaven dos mesos), així que vaig pensar que seria un bon regal d'aniversari el viatge a Edimburg i les entrades per veure als Attic Lights dins del marc del festival d'arts escèniques Fringe.

Li donava voltes a una altra cosa, ja que li faig el regal, que segur que li farà moltíssima il·lussió, a lo millor seria el moment propici com per demanar-li de casar-nos. La idea va aparéixer dins el meu cap de sobte, no és que dugués temps pensant-hi. És senzillament que estava (estic) segur de que vull viure amb aquesta dona tota la vida. Potser el matrimoni sigui una institució antiga i desprestigiada, però me fa il·lussió poder dir "la meva dona" i no haver de dir "la meva al·lota" i, en el fons, desig una mena de reconeixement social entre les nostres amistats i família.

Va arribar el dia del nostre aniversari i li vaig donar el meu regal: a veure els Attics! Però la notícia se va quedar en stand-by fins a ser-hi allà. Encara faltava un mes i vaig aguantar com vaig poder. Érem al Jardí Botànic d'Edimburg, havíem fet una volta molt xula per allà i feia un preciós dia d'estiu escocès (sol i gens de calor) i vaig trobar que enmig de tanta bellesa era el moment. I li vaig demanar. I me va dir que sí. Si voleu que vos digui la veritat no vaig ésser molt romàntic i potser hi havia maneres més imaginatives... crec recordar que li vaig dir que m'agradaria molt que ens cassàssim i li vaig demanar si també ho volia... i sí, sí que volia :-)

Mos vàrem passar la resta d'horabaixa pensant com volíem fer-ho, i quines coses ens feien més il·lussió. Al vespre vàrem anar a l'actuació dels Attics i tot d'una que ens trobàrem va ser molt especial: ells seguien essent un encant, na Marga tot d'una els va donar la notícia i ens varen felicitar com si fossin grans amics nostres, després durant l'actuació ens varen dedicar una cançó i varen explicar al públic que ens havíem compromès aquell dia. Serien les emocions acumulades durant la jornada i la felicitat a flor de pell, però la veritat és que unes quantes llàgrimes em varen rodolar per les galtes en aquell moment.

Han passat uns quans mesos des d'aquell dia que sempre recordaré i estic més content que mai de que ens casem. En aquests mesos hem passat per les corresponents anunciacions a la família i als amics, hem programat la data i hem donat forma a la nostra il·lussió (no sense haver de superar algunes dificultats). No volia publicar res aquí abans d'haver-ho dit a algunes persones molt properes.

En els darrers temps hi ha hagut dues persones que lo que han dit m'ha arribat al cor. Una va ser en Joan Cabot que quan li vàrem donar la notícia va dir que coses com aquesta li permetien seguir creient en l'amor. Lo primer que he de dir és que en Joan mos estima molt als dos, i lo segon és que darrere una cuirassa d'home dur, en Joan és un romàntic i un tímit, i un home d'enhorabona també. L'altra va ser la meva madrina Ana que m'ha ajudat a superar una tonta dificultat i que em va fer una reflexió que ja havia oblidat i és que m'ha fet recordar com estava jo abans de conéixer na Marga i m'ha fet tornar a apreciar la sort que tenc d'haver-la trobada i lo molt que l'he de cuidar.

Encara ens queden molt preparatius del que volem, per damunt de tot, que sigui una festa per a les persones que més ens estimam.