Mark & Vic

Victoria Williams' siesta
Originally uploaded by joanet.

Ja han passat unes quantes setmanes des que vàrem tenir la visita de la il·lustre parella formada per en Mark Olson i na Victoria Williams. Com ja he comentat anteriorment en Mark Olson sempre ha estat un dels meus mites personals. Per lo que he pogut veure, na Victoria, ho és també d'alguns il·lustres personatges de la música local. Podem fer com amb els Beatles i els Stones o Pearl Jam i Nirvana. Jo sóc de'n Mark!

Supós que no cal que expliqui que el concert va ser extrany. Vaig gaudir molt d'alguns temes (la majoria de'n Mark i un o dos de na Victoria), però sobretot vaig patir molt. Na Victoria, que és fràgil atesa la seva malaltia crònica, es va trobar perfectament durant tot el dia i jo estava molt segur que farien un concert molt professional. A més amb lo que varen disfrutar de les tapes de Sa Taverneta estava segur que farien un gran concert. Després, sobre l'escenari, el que va ocórrer és que no estava gaire avesat a veure tanta improvització, a més veure na Victoria em feia patir perquè se'm va fer palès que damunt l'escena qualsevol cosa podia passar. Crec que és el concert en què més malament ho he passat. Evidentment tot per ser-ne l'organitzador, crec que si hagués estat un assistent m'hagués semblat una actitud exòtica i fins i tot un alicient, però mentre estava al fons de la sala, al costat de la porta, em venien suors fredes de què podia passar a continuació. Anècdotes n'hi va haver unes quantes, lo de que sortís amb el bolso (que sincerament no vaig apreciar des del fons), lo de llençar-se aigua per damunt (la gent el que no sap és que dins el mocador del coll portava una borsa plena de glassons de gel perquè quan toca li entren calors pel coll), lo de després dels bisos voler insistir en cantar i cantar provocant el desconcert general (la gent ja no sabia si el concert acabava o no).

Hi ha altres detalls que només coneixem els que estàvem "entre bambalines" com, per exemple, que mentre el Lluís Segura estava cantant, mentre en Mark i en Michele (un tipus collonut i un gran violinista) estaven al camerino, na Victoria estava just darrere les cortines d'escena cantant les cançons de'n Lluís.

Llevat del concert, l'estona que en Mark i na Victoria han estat per aquí va ser agradable. Són gent amable, amistosa, però amb unes certes reserves, especialment en Mark, que és qui està realment pendent de tot, especialment de vetllar pel benestar de la seva dona. Els millors moments varen ser el dia després del concert, quan anàrem a Es Trenc a nedar i quan, després, anàrem a sopar a la plaça de Sa Llonja. És quan tots estàrem més relaxats (i en això m'incloc jo que fins aleshores estava un poc agarrotat) entre garrotins, truita de patata, trempó i calamars.

M'ha costat amollar-me a escriure aquesta vegada perquè tenia la sensació que la visita d'aquest gran mite personal m'havia, en certa mesura, decebut. Realment no és així. Estic molt satisfet d'haver pogut dur aquest parell a Mallorca, haver-los tengut a casa i haver compartit alguns moments. Estic també molt orgullós de tenir en aquests moments una persona com na Marga al meu costat que comparteixi alegries i malsdecap, i sigui capaç de suportar-me quan estic estressat. No només orgullós, estic molt enamorat. Això sí que és una meravella!

Si tot va bé cap a finals d'any hi haurà un altre concert Pecan Pie. Com que no està confirmat del tot preferesc no donar noms ni data, però de confirmar-se seré molt feliç perquè es tracta d'un cantautor americà del qual he parlat molt als meus amics i coneguts, i que apareix en unes quantes ocasions en aquest bloc.

Per cert, m'agradria que si algú llegeix això i era al concert, s'animàs a deixar les seves impressions, tenc molta curiosistat per saber que li va semblar realment a la gent.

Això és tot!

Tornar (la vista) enrera

Avui m'he posat a rellegir el meu propi bloc i ha estat una experiència ben satisfactòria. M'ha encantat recordar, a partir dels escrits, com ha anat la meva vida els darrers dos anys, amb les coses més agradables i també amb els mals moments.

He recordat com ho passava de malament quan estava enamorat de na Llibertat, he recordat el reconfortant viatget a Eivissa amb n'Andrés, na Carme i en Tomeu, he recordat la primera notícia de la malaltia de na Xutxa, he recordat les excursions en bicicleta per una Mallorca que encara és bella, he recordat Ràdio Jove i l'entranyable viatget que fèrem al País Basc el sr. Cabot i un servidor a vibrar com a fans amb Wilco, he recordat com em vaig il·lussionar amb muntar el primer concert Pecan Pie amb Gabe Minnikin i sobretot la joia de compartir la meva vida amb una persona com na Marga. No me vull posar massa sensible ni escriure segons què perquè encara em renyarà (je je), però m'he emocionat recordant quan ens vàrem conéixer, el nostre primer viatge pel novembre passat, quan vàrem decidir anar a viure junts (Marga, ara faria 4 mesos segons els meus comptes inicials je je), els dies que vàrem passar a Portocolom per Pasqua, etc.

Ha estat un recorregut molt xulo i m'ha recordat perquè escric de tant en tant les meves coses aquí.