Avui m'ha tocat caminar sota la pluja pel carrer. Havia pensat, oh il·lús!, que no hauria de menester el paraigües.
La sensació de les fredes gotes caient sobre la closca m'ha fet adonar de forma cruel i sense subterfugis que cada cop estic més calb. La natura no menteix!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Moltes gràcies!!!
Publica un comentari a l'entrada