Aquest cap de setmana he estat a València i m'he vist amb la meva madrina i els meus cosins. La veritat és que em feia moltes ganes que ells i na Marga es coneguessin. Crec que tanta il·lussió em feia que ells coneguessin na Marga com que na Marga els conegués a ells. A més, una d'aquestes xiripes que passen, Neal Casal i Danny George Wilson tocaven a la sala Black Note (quan tengui una estona faré una crònica per a s'Altraweb).
Tot ha anat molt bé. Podria explicar els ets i uts dels dos dies però em qued amb una cosa principalment: m'ha fet molta il·lussió veure en Pedro molt millor que les darreres notícies que tenia. En Pedro ha passat un any tràgic, de fet sembla que els darrers anys el destí en el sentit més fatalista s'ha fixat en la meva família de València, però en concret el seu cas ha estat el més dur de tots. La impressió que me'n vaig dur és que està iniciant la remuntada, una remuntada que m'agradaria que fos segura i crec que per això haurà de posar molt esforç per la seva part.
El meu cosí Pedro és tot un personatge. Tant ell com el seu germà Andrés varen influir força en la meva formació com a persona, i en concret la cultural i pop. Tenc un record especialment intens dels pocs dies que compartíem els estius a Portocolom. Encara record amb intensitat com esperava l'arribada dels estius per a tornar a veure'ls i perquè no confessar-ho, per assaltar la seva col·lecció de còmics, especialment aquells entranyables toms fets per ells on recollien còmics de ciència-ficció i terror de l'editorial mexicana Novaro. No vull deixar de banda els jocs, les estones compartides i la resta de "formació" que m'han donat, i em donen, especialment en Pedro en qüestió cinema, però també el meu tio Jaume i n'Anapuri amb els llibres que em recomanaven en la meva adolescència (em varen aferrar el gust pels clàssics de la literatura juvenil dels darrers anys del XIX). Possiblement entre uns i altres tant els tios com els cosins tenen molta part de culpa de que ara mateix sigui com som, i això és una pública declaració d'agraïment, però serà per allò de què les coses de la infància queden fixades que tenc un record especialment intens d'aquells còmics.
Perdonau l'interludi sobtat. Tornant a la visita d'aquest cap de setmana. Crec que en Pedro té ara una persona prop que podria ser-li molt adequada perquè aparentment se l'estima i el que és més important, l'accepta tal com és. I és que a un home que decora cada racó de casa seva com ho fa ell (vegeu a la foto la pantalla del seu PC) se l'ha d'acceptar tal com és! Tant de bo la cosa vagi bé.
També vaig estar molt content de veure la meva tia tan i tan bé (és que és la dona més forta que conec!) i també em va fer molta il·lussió que tots ells i na Marga se caiguessin tan bé mútuament. Com a curiositat, dir que sembla que tota aquesta branca de la família ha resultat lectora d'aquest bloc, així que sembla que tot això que acab d'escriure podria interpretar-se que és per untar-los de sabó, je je, mai no sabreu la veritat!
És conya, clar :-)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada