Quan començ a fer una cosa em pens que seré constant en allò, però ni a prop fer-s'hi. Som un inconstant, ho he de reconéixer. Actú per impulsos. Si al seu dia m'hagués decidit a penjar tots els llums de casa encara no tendria uns focos pendents damunt una taula (el mateix passa amb els accessoris dels banys). No fa falta ser gaire observador per adonar-se que és una característica que tenc extrapolable a qualsevol altre àmbit. Sóc inconstant en les meves aficions, en la meva feina, amb els meus amics, ... També sóc entusiasta i me tir a fer coses que després em deman què faig ficant-se en aquest merder, però avui em pertoca xerrar de la inconstància.
A l'hora de posar-me a escriure això, de fet, tenia en el cap la meva inconstància envers els escrits al bloc, i és que m'al·lucina que hi ha gent que escriu cada dia, i unes bones parrafades! Podem fer l'anàlogia i record que quan era adolescent vaig començar a escriure un diari després de la primera vegada que vaig besar una al·lota. Evidentment que la cosa va acabar aviat, però ara no revel·laré si fou perquè el "tema" per escriure va acabar prest o bé per la meva inconstància, però si em coneixeu encertau segur.
Fixau-vos bé com amb una coseta se poden omplir tres paràgrafs. Pens, de vegades, que molts dels que escriuen cada dia, necessàriament omplen de "cosetes" els seus blocs. A no ser que siguis un gran filòsof tampoc no tens tantes coses interessants per explicar... no?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada