Aquest títol remet directament a un tema de l'arxifamosa i ara massa oblidada Nirvana, banda puntera de Seattle, que amb el desaparegut Kurt Cobain al front va fer revolucionar una música rock que al principi de la darrera dècada del segle XX es trobava força malmès... què bé ens aniria ara una altra revolució com la seva!
Però la qüestió és que no volia xerrar de música.
Estava pensant en com es succeeixen els canvis d'ànim: de l'eufòria a la depressió, torna a l'eufòria, torna a la depressió, torna... i me n'he recordat del tema de Nirvana.
Però tornant al tema, el més curiós del cas és que sovint els condicionants de la teva vida (les alegries, les decepcions) no governen l'estat d'ànim general, i això és especialment cert en les temporades de transició (la tardor i la primavera). No sabria dir perquè, i no record ara mateix si existeixen teories científiques al respecte... només és un fet curiós. Allò que no he notat, és si les fases lunars també hi influeixen o no... ja m'hi fixaré.
Una reflexió lleugera per acabar: què passa en els indrets on no hi ha primavera ni tardor? la gent és més "estable"? Si llegiu això des dels cercles polars o des dels tròpics, i a més ho enteneu, podrieu deixar-me un comentari.
Merci.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada