Moltes coses i res en concret

No volia que na Marga fos s'única que penjàs fotos des nostre moixet Tomeu, àlies Panxito quan se porta bé i Dimonió quan ens fa desastres.

Vàrem tenir unes noces molt xules. Vàrem tenir els nostres amics, els nostres estimats, vàrem tenir una cerimònia emocionant (tant na Marga com jo quasi vàrem plorar en algun moment), vàrem tenir un sopar a la fresca en el lloc que volíem, vàrem tenir rock'n'roll amb The Nash, vàrem tenir el millor DJ del món i els nostres dos germans mos varen donar sorpresetes: en Ferran se va currar un Powerpoint que mos va emocionar i fer riure a parts iguales i en Pep se va animar a dedicar-nos una cançó i a dir-nos que ens estimava als dos. Lo que no sap ningú és que, de matinada, quan tothom havia partit, amb tots els llums apagats, aprofitant la nit benigna i la llum de lluna na Marga i jo mos preparàrem uns Malibús amb pinya, agafàrem dos troços d'ensaimada i mos donàrem un bany a la piscina i a la fi vàrem estar només l'un amb l'altre. Si poguéssim crec que haguéssim aturat el rellotge en aquell moment.

Ai, no sé que més contar-vos. He perdut pràctica amb això del blog.

Mentre estic escrivint sona a casa el CD edició de luxe del clàssic de Whiskeytown "Strangers Almanac". Hi ha moments capturats que són màgics i aquest n'és un. En Ryan encara no havia espenyat aquesta aura de nin prodigi del country alternatiu i era capaç de signar un clàssic rere altre: 16 Days, Somebody Remembers The Rose, Losering, Inn Town, etc, etc. Els extres (amb un bon grapat de directes a l'estudi) són un testimoni d'aquell estat de gràcia.

Aquest dijous anàrem na Marga i jo a pegar-nos una panxada de música en directe com feia estona. Vérem tres grups al concurs Rec Play en directe: John Tirado i la seva nova banda amb en Toni Toledo i els germans Tejedor, My Dear Flotsam i Melancholy Mechanics. My Dear Flotsam encara no els havíem vist i ens varen agradar molt. Abans l'horabaixa havia quedat amb en Carlos Tejedor per anar a veure el pati d'ARCA i parlar una mica amb en Xisco Vich de com sonoritzar el proper concert de Pecan Pie (que ens retrobarà amb en Gabe Minnikin, i acompanyat per na Ruth). Cont això perquè pareix mentida com amb això de muntar conciertillos cada ics temps he pogut conèixer molta gent interessant i que aviat els he agafat apreci personal. Els germans Damià i Carlos Tejedor són els darrers exemples d'una llarga llista, vaja dues persones més amables i bona gent... i quin talent que tenen els nous temes de'n Carlos. Tant Abatidos com Con Ansia són molt bons, i me fa molta il·lusió que en Carlos hagi acceptat obrir pels Minnikins a ARCA.

Després anàrem a veure L'Espinale, el grup de'n Pep a Tunnel i cada vegada m'agraden més. Trob que aquesta nova versió d'ells mateixos amb n'Àngel ocupant-se al mateix temps de la guitarra rítmica i les veus els ha fet sofrif una mutació més profunda del que pot parèixer en principi. Encara no se'l veu molt còmode, però entreveig que el canvi està portant el grup cap a un territori un xic més hard-rocker en el sentit clàssic i un cert desferrament d'altres etiquetes més "juvenils". Crec que estan creixent com a banda. El show va tenir alguns moments realment brillants com quan varen recordar els temps de Freakin' Las Vegas amb en Javi Trestrece a la guitarra o quan varen interpretar Unlikely Answers, un dels seus nous temes, un tema impressionant per la seva força, juntament amb The World From Above els seus millors temes. Ja que estic, i esper que en Pep o qualsevol altre de la banda ho llegeixi, els vull fer dos retrets:

1. Que no toquin molt més sovint en directe, ho consider un pecat i una ofensa pels que disfrutam de la seva música. Un show cada dos o tres mesos no estaria mal.
2. Que no editin aquests enregistraments que tenen penjat al MySpace. Tenen material per fer un EP collonut i donarien una alegria als seus fans que podríem ficar-nos la música a l'iPod i flipar pel carrer.

Al final mos n'anàrem a jeure supertard (pels meus paràmetres) i quasi puc dir que em va deixar invàlid per tot el cap de setmana (ja tenim una edat).

Bé, havia començat amb la intenció de parlar d'altres coses, com per exemple d'Spiderman, però me deixat dur. Ho deixam per altre moment doncs? :-)