dilluns, de novembre 20, 2006

Pecan Pie #5: Tim Easton (support needed)


Tim Easton
Originally uploaded by joanet.

Quan fa un any i mig vaig llençar-me a muntar el primer concert Pecan Pie, que al final va materialitzar-se en aquella entranyable visita de'n Gabe Minnikin que sempre recordaré per tants i tants motius, la primera persona en qui havia pensat era amb en Tim Easton. El que em va comentar quan vaig aconseguir contactar amb ell era que en aquells moments estava enregistrant nou disc i que estava col·laborant amb ell en Gary Louris dels Jayhawks. Aleshores no va poder ser però ara a la fi, quan està girant amb el disc nou, "Ammunition", arribarà a la nostra illeta.

El primer disc que vaig escoltar seu fou "The Truth About Us" (2001). M'hi vaig acostar per la notícia de que Wilco (al complet) li feien de banda d'acompanyament. Em va sorprendre molt gratament descobrir un tio amb tant de talent. Era un cantautor, però al mateix temps sonava totalment fresc, com un grup de pop o de rock. I a més tenia una curiosa característica, que les cançons, tant la música com les lletres, ràpidament entraven a formar part del meu "inconscient musical" (no sé com dir-li a aquest espai de la ment on s'estojen les melodies i els texts de les cançons que et passes el dia taral·lejant). D'aquell disc encara m'acompanyen temes com "Happy Now", "Get Some Lonesome" o la història de loser per antonomàsia "I Would Have Married You".

Han passat els anys, i els discs, i Tim segueix molt en forma. El seu nou disc és collonut i per primera vegada té una orientació un poc més contestataria (en lo polític, social i religiós) d'algunes coses del seu país que li desagraden. És el seu disc més Dylan fins a la data. Per sort manté intacte aquesta ràbia mal continguda (en algunes coses em recorda al David Lowery de Cracker) i mal dissimulada com al tema "Dear Old Song & Dance", un dels millors temes que he escoltat enguany on es fa una certa autoparòdia del clàssic "sex, drugs & rock'n'roll".

M'agradaria molt que la gent que s'enteri del concert s'animi a venir de Sa Pobla, baldament no conegui en Tim Easton de res. Us animaria a fer algo tan fàcil com entrar al seu MySpace (i també al de la seva altra identitat com a Dark Watson) i escolteu la música que té penjada. La data de dissabte 2 ha caigut al bell mig d'una setmana en què hi haurà molts concerts a Mallorca i no sé fins a quin punt la gent potser escollirà assisitir a uns o a altres. Em fa una mica de por. El que puc garantir és que els que decidiexin acostar-se a Sa Pobla dissabte 2 tendran l'oportunitat de gaudir d'un dels millors concerts de l'any, d'això n'estic convençut perquè la qualitat, la intensitat i el talent de Tim Easton no ofereixen cap dubte. Tant de bo pogueu donar suport a Pecan Pie en aquest moment.

Ja comentarem la jugada postconcert.

Salut!

dilluns, de novembre 06, 2006

Ciutadans


Ciutadans
Originally uploaded by joanet.
Es presenten per recollir els vots dels descontents amb la classe política de Catalunya (hi ha un bon caramull on escollir!).

Són joves, dinàmics, JASP!

Fan del bilingüísme i de l'antinacionalisme la seva bandera.

Són "la última esperanza blanca" d'El Mundo.

Són, evidentment i descaradament, nacionalistes, però de la nació espanyola, és una pena que hagin pretès passar de puntetes aquest aspecte.

No tenen una ideologia realment definida, els comentaristes no saben dir si són d'esquerres o de dretes, per bé que sí sembla clar que s'han emportat vots dels descontents amb el vessant catalanista del PSC.

Potser poden servir per contrapesar el PP, partit amb una imatge molt més estentissa, i cercar un cert acostament d'aquests cap a les seves postures, encara amb més força atès el descalabrament de la fórmula Piqué de cercar un espai semblant al de CIU amb un catalanisme moderat i sintonitzat amb Espanya (supós que amb les declaracions dels dies previs a les votacions, el sr. Piqué ja deu d'estar fent les maletes).

Realment han estat la sorpresa de les eleccions catalanes. Esper que els partits de de veres siguin capaços de reaccionar perquè ha estat un poc vergonyós que aquest partit de yupis espanyolistes treguin 3 escons. Ben merescuts estan, però em faria por si algun dia un partit que es defineix com a "anti" tengués una mica de força.