Això de menar cotxe té que reflexa una mica el caràcter de les persones i el projecte sobre la conducció. De vegades em passa que me comença a agafar una mena de entusiasme quan estic al volant i sense ni adonar-me'n de repent em deix portar per l'eufòria, apretant l'accelerador, sentint la velocitat, només pendent de la sinuosa carretera i del proper revolt, oblidant-me de fet d'on vaig, de quin és el destí que em depara aquella carretera i, sobretot, aquella conducció.
Si me n'adon (o si me fan pensar) puc arribar a veure que els estímuls del moment m'han fet oblidar les coses que són realment importants. Què no és guapo mirar el paisatge dels voltants? I gaudir de la companyia? Perquè no conversar? Perquè no turnar-se i anar també de copilot. Conversar, compartir, gaudir, pensar.
Quan me n'oblid, m'agrada molt tenir una persona que m'ho recordi.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada