Viatge a Gal·les (III): El gran castell

El nostres objectius del dia eren tres: el castell de Caerphilly, la segona ciutat del pais -Swansea- i finalment Tenby, un poble vora la mar molt guapo a les fotos que havíem vist.

Al contrari del nostre primer dia a Gal·les, aquest va ser un dia fosc, plujós i ventós. Una llàstima.

El nostre primer objectiu era doncs el castell de Caerphilly, un poble uns 10 km al nord de Cardiff, cap a l'interior del país i, va resultar ser la visita més interessant del dia. El castell és enorme, de fet el més gran de Gal·les. Com la majoria d'aquesta mena d'indrets, està bastant en ruïnes, només algunes dependències han estat restaurades. Allò que resulta més interessant del castell és la imatge de gran fortalesa que encara conserva. Els obscurs murs envoltats d'un gran fosat ple d'aigua són molt fotogràfics. També crida molt l'atenció una de les torres que està mig derruïda i que s'aguanta amb una inclinació exagerada.

Sembla que a l'estiu se fan demostracions de com se duien a terme les batalles a l'edat mitjana (ballestes, catapultes, torres d'assalt, etc). Ha de ser interessant de veure.

D'aquí ja partírem cap a Swansea. És una part del recorregut en la que conscientment anàvem deixant algunes coses interessants de veure però que, entre la distància que havíem de fer i que es va posar a ploure per la carretera vàrem sacrificar visites com el museu a l'aire lliure de la vida gal·lesa o el castell de Carreg Cennen, que sembla que ha de tenir unes vistes espectaculars.


Bé, el cas és que arribàrem a Swansea, segona ciutat i primera gran decepció del país. Swansea és lletj i provincià, i segurament sota la pluja tot això s'accentua. Potser el més interessant va ser que vàrem trobar un lloc molt agradable per dinar, ben aferrat a la plaça del castell (castell que no té res a veure amb la impressionant fortalesa que havíem vist al matí, ja que d'aquest no en queda més que una petita murada, ni tan sols un recinte).


Així que tornàrem a agafar cotxe per partir cap al que seria el nostre segon B&B: La Ponterosa (amb "t") a les afores de la petita població de St. Florence, a propet de Tenby. Passat Swansea el paisatge comença a canviar. Les autopistes estevenen carreteres i tot en general es torna una mica més pintoresc. Per arribar a St. Florence la carretera ja deixa de ser una carretera normal per convertir-se en un estret camí per on hi cap només un cotxe i que als dos costats té paret de terra (curiosa versió dels nostres "marges" que a Gal·les són de terra compactada i folrada de vegetació). A La Ponterosa ens va rebre el moix més vell que he vist mai. Aquest felí té 20 anys! Fa un miular greu i et segueix amb una parsimònia cansina. És com conèixer l'avi de la Coca-cola. La Ponterosa està bé i la nostra habitació tenia vistes a un bonic jardi.

Després d'haver reposat una mica del llarg camí vàrem voler anar a Tenby. De veres que és un poble molt maco, però no era el millor dia. Feia un fort vent i una mica de fred i no es veia ningú pel carrer. Ateses les condicions del dia vàrem fer-nos la foto de rigor i després cercàrem un pub on poder estar a gust. La missió va ser complicada perquè tothom era dins dels pubs! Al final trobàrem un lloc on vàrem estar molt a gust, una terrasseta mig coberta d'un pub amb estufes d'aquestes exteriors tipus làmpara i practicament sols (a dins del pub estava ple però allà estàrem a la glòria).


No puc evitar fer un darrer comentari sobre aquest segon dia. Diuen que les rotondes les varen inventar al Regne Unit. Potser, però n'hi ha que són abolutament ridícules, i a Tenby hi ha la més absurda que hagi vist mai. Per començar només hi surten tres camins, a més no hi ha espai material per fer la corba, ja que bàsicament es tracta d'un punt blanc posat al bell mig d'un carrer. Vàrem estar-hi una estona per veure com els conductors locals prenien la rotonda. La conclusió final: la ignoren. Hi passen per damunt sense complexes com si no hi fos. Fan la part de cedir el pas i prou. Com no, vaig fer-me una foto!