Fa un munt que no escrivia al bloc, una eternitat! En els darrers temps he tengut una temporada d'aquestes en què sembla que no domines el teu temps, en què sempre hi ha coses per fer i per molt que corris sents la locomotora cada vegada més a prop. Sobretot ho he notat a la feina. Abans sempre podia trobar una estoneta per desconnectar, per canviar de tema i posar-me a escriure quatre retxes, però ara duia molt de temps sense poder fer-ho. Les reunion són una perillosa eina per fer-te perdre el temps, quan es succeixen a ritme de dues o tres per dia és per penjar-se, a més que no serveixen més que per estrenyer més la soga.
Bé, tampoc no vull semblar alarmista però ara fa una setmana que ja no en tenc tantes com al mes de març i cony... he adelantat molta feina, i, a més, ara tenc un quartet d'hora per escriure un poc, que moltes ganes em feia.
En els darrers temps, per posar-vos al dia, comentar que les coses a casa segueixen molt bé. Me trob tan a gust amb na Marga que ara em resulta com un record llunyà la vida de solter. Me trob acompanyat, escoltat, estimat i m'agrada molt tenir la sensació que ella també sent el meu suport al seu costat. A part d'això també he posat en marxa un nou concert ("Pecan Pie cabalga de nuevo"). Aquesta vegada vendrà a fer-nos una visita un grup americà (de fet només són dues persones, bateria i guitarra) que se diu Swearing At Motorists i que encapçala un home, en Dave Doughman, que ja va passar per Mallorca la passada tardor com a teloner de South San Gabriel i em va deixar tan bon gust de boca que tenia moltes ganes de veure'l amb el seu bateria i han acceptat de venir. Serà, si tot va bé, el proper 11 de maig al Bluesville de Palma. Supós que escriuré amb més detall, sobretot per agrair l'ajuda, un cop més, de'n Lluís A. Segura, un veritable amic i un suport que convé destacar.
I, per acabar, estic superencantat d'haver aconseguit publicar a la revista Temps Moderns! Això sí que és la notícia del mes :-) Si tenc temps faré un post amb la història de cóm ha estat el tema (amb tot el misteri que l'envolta, je je), però per ara han publicat un article genèric sobre el Cinema Negre. Ja us ho explicaré...
I torn a la meva feina, que encara manca una horeta de currar durament !!
dilluns, d’abril 10, 2006
dimarts, de març 07, 2006
Somni #6: Espiral
Avui a la nit he tengut un somni que, juraria, que ha estat interromput pel despertador. Més que res ho dic per la sensació de recent que he tengut quan m'ha despert aquell enginy tan impertinent i també per la sensació de que manca "trama" en el somni.
La situació es que em trob dins el meu cotxe en un aparcament soterrani (el de la plaça dels patins de Palma). M'acompanyen en Lluís Segura (L.A.) i en Carlos Padilla (PZ) i duc posat al cotxe música d'alguns dels artistes que he escoltat darrerament (Swearing At Motorists, Steve Dawson i Puerto Muerto) i estic comentant-lis que m'agraden molt. El moment concret en què succeix això és quan estam pujant per la rampa en espiral de sortida al carrer. De fet l'últim que record és que estam passant per davant de Xocolat (la tenda de discs) i aquí s'acaba el meu somni.
Ha estat curt d'explicar. Li he enviat un missatge a en Lluís dient-li que avui he somiat amb ell i amb en Carlos, je je no sé que se pensarà :-)
La situació es que em trob dins el meu cotxe en un aparcament soterrani (el de la plaça dels patins de Palma). M'acompanyen en Lluís Segura (L.A.) i en Carlos Padilla (PZ) i duc posat al cotxe música d'alguns dels artistes que he escoltat darrerament (Swearing At Motorists, Steve Dawson i Puerto Muerto) i estic comentant-lis que m'agraden molt. El moment concret en què succeix això és quan estam pujant per la rampa en espiral de sortida al carrer. De fet l'últim que record és que estam passant per davant de Xocolat (la tenda de discs) i aquí s'acaba el meu somni.
Ha estat curt d'explicar. Li he enviat un missatge a en Lluís dient-li que avui he somiat amb ell i amb en Carlos, je je no sé que se pensarà :-)
dimarts, de febrer 21, 2006
Retorn a València
Aquest cap de setmana he estat a València i m'he vist amb la meva madrina i els meus cosins. La veritat és que em feia moltes ganes que ells i na Marga es coneguessin. Crec que tanta il·lussió em feia que ells coneguessin na Marga com que na Marga els conegués a ells. A més, una d'aquestes xiripes que passen, Neal Casal i Danny George Wilson tocaven a la sala Black Note (quan tengui una estona faré una crònica per a s'Altraweb).
Tot ha anat molt bé. Podria explicar els ets i uts dels dos dies però em qued amb una cosa principalment: m'ha fet molta il·lussió veure en Pedro molt millor que les darreres notícies que tenia. En Pedro ha passat un any tràgic, de fet sembla que els darrers anys el destí en el sentit més fatalista s'ha fixat en la meva família de València, però en concret el seu cas ha estat el més dur de tots. La impressió que me'n vaig dur és que està iniciant la remuntada, una remuntada que m'agradaria que fos segura i crec que per això haurà de posar molt esforç per la seva part.
El meu cosí Pedro és tot un personatge. Tant ell com el seu germà Andrés varen influir força en la meva formació com a persona, i en concret la cultural i pop. Tenc un record especialment intens dels pocs dies que compartíem els estius a Portocolom. Encara record amb intensitat com esperava l'arribada dels estius per a tornar a veure'ls i perquè no confessar-ho, per assaltar la seva col·lecció de còmics, especialment aquells entranyables toms fets per ells on recollien còmics de ciència-ficció i terror de l'editorial mexicana Novaro. No vull deixar de banda els jocs, les estones compartides i la resta de "formació" que m'han donat, i em donen, especialment en Pedro en qüestió cinema, però també el meu tio Jaume i n'Anapuri amb els llibres que em recomanaven en la meva adolescència (em varen aferrar el gust pels clàssics de la literatura juvenil dels darrers anys del XIX). Possiblement entre uns i altres tant els tios com els cosins tenen molta part de culpa de que ara mateix sigui com som, i això és una pública declaració d'agraïment, però serà per allò de què les coses de la infància queden fixades que tenc un record especialment intens d'aquells còmics.
Perdonau l'interludi sobtat. Tornant a la visita d'aquest cap de setmana. Crec que en Pedro té ara una persona prop que podria ser-li molt adequada perquè aparentment se l'estima i el que és més important, l'accepta tal com és. I és que a un home que decora cada racó de casa seva com ho fa ell (vegeu a la foto la pantalla del seu PC) se l'ha d'acceptar tal com és! Tant de bo la cosa vagi bé.
També vaig estar molt content de veure la meva tia tan i tan bé (és que és la dona més forta que conec!) i també em va fer molta il·lussió que tots ells i na Marga se caiguessin tan bé mútuament. Com a curiositat, dir que sembla que tota aquesta branca de la família ha resultat lectora d'aquest bloc, així que sembla que tot això que acab d'escriure podria interpretar-se que és per untar-los de sabó, je je, mai no sabreu la veritat!
És conya, clar :-)
Tot ha anat molt bé. Podria explicar els ets i uts dels dos dies però em qued amb una cosa principalment: m'ha fet molta il·lussió veure en Pedro molt millor que les darreres notícies que tenia. En Pedro ha passat un any tràgic, de fet sembla que els darrers anys el destí en el sentit més fatalista s'ha fixat en la meva família de València, però en concret el seu cas ha estat el més dur de tots. La impressió que me'n vaig dur és que està iniciant la remuntada, una remuntada que m'agradaria que fos segura i crec que per això haurà de posar molt esforç per la seva part.
El meu cosí Pedro és tot un personatge. Tant ell com el seu germà Andrés varen influir força en la meva formació com a persona, i en concret la cultural i pop. Tenc un record especialment intens dels pocs dies que compartíem els estius a Portocolom. Encara record amb intensitat com esperava l'arribada dels estius per a tornar a veure'ls i perquè no confessar-ho, per assaltar la seva col·lecció de còmics, especialment aquells entranyables toms fets per ells on recollien còmics de ciència-ficció i terror de l'editorial mexicana Novaro. No vull deixar de banda els jocs, les estones compartides i la resta de "formació" que m'han donat, i em donen, especialment en Pedro en qüestió cinema, però també el meu tio Jaume i n'Anapuri amb els llibres que em recomanaven en la meva adolescència (em varen aferrar el gust pels clàssics de la literatura juvenil dels darrers anys del XIX). Possiblement entre uns i altres tant els tios com els cosins tenen molta part de culpa de que ara mateix sigui com som, i això és una pública declaració d'agraïment, però serà per allò de què les coses de la infància queden fixades que tenc un record especialment intens d'aquells còmics.
Perdonau l'interludi sobtat. Tornant a la visita d'aquest cap de setmana. Crec que en Pedro té ara una persona prop que podria ser-li molt adequada perquè aparentment se l'estima i el que és més important, l'accepta tal com és. I és que a un home que decora cada racó de casa seva com ho fa ell (vegeu a la foto la pantalla del seu PC) se l'ha d'acceptar tal com és! Tant de bo la cosa vagi bé.
També vaig estar molt content de veure la meva tia tan i tan bé (és que és la dona més forta que conec!) i també em va fer molta il·lussió que tots ells i na Marga se caiguessin tan bé mútuament. Com a curiositat, dir que sembla que tota aquesta branca de la família ha resultat lectora d'aquest bloc, així que sembla que tot això que acab d'escriure podria interpretar-se que és per untar-los de sabó, je je, mai no sabreu la veritat!
És conya, clar :-)
dimarts, de gener 31, 2006
Somni #5: Parc sí, asfalt no
Aquesta nit he tengut un "somnis interruptus" (abans que hi hagi cap mal pensat dir que ha estat interromput pel despertador). No era un somni agradable, tampoc no era un malson, "agre" és la paraula que millor el defineix.
La qüestió és que hi ha una multitud de gent (no cotxes sinó com si fos una concentració) al troç on conflueixen el carrer Balmes amb les vies del tren d'Inca i, en concret, jo estic al davant de la benzinera BP. Aleshores per la nostra dreta apareix flotant un globus aerostàtic que porta inscrit "A les vies del tren Parc Sí, Asfalt No", l'emblema de l'associació pel Parc de les Vies. El globus té un problema perquè comença a caure sobre la gent com desinflant-se. El globus cau sobre la taulada de l'edifici que hi ha a la part esquerra del carrer. Malsortadament al terrat hi ha uns homes amb càmeres de fotos que seguien la concentració i el globus els fa caure cap al carrer. No sé que passa amb ells perquè la gent se'n va cap allà a veure-ho. Mentrestant dos homes que anaven al globus han quedat penjats dels fils del globus i estan trabats als balcons dels pisos de la finca alta que fa cantonada entre Balmes i Eusebi Estada. Estan en perill de caure i em dirigesc cap a l'entrada de la finca per avisar als veïns que els ajudin...
I aquí ha sonat el despertador i s'ha acabat el somni.
Com altres vegades em limit a escriure el que he somiat. Aquesta vegada pareix que se centra en el moviment pel Parc de les Vies. Per si algú no ho sap soc veï de la zona i directament afectat per les obres de soterrament. Fins ara me sentia molt emprenyat per les obres al mateix temps que conscienciat per la necessitat. Darrerament al manco respecten l'inici dels treballs cada dia a les 8,00h, abans hi havia dies que els renous em despertaven molt prest. Record un dia que el moviment de camions em va despertar devers les 5,00 AM!
Ara sembla que també ens ha de preocupar quins possibles perills associats hi ha als treballs de soterrament. Els moviments al Col·legi de Santa Elisabet són preocupants. És impressentable que la primera excusa fos un terratrèmol a Argèlia. Això és enriure's dels veïns i un insult a les nostres persones. Ara que s'han repetit i són més greus ja no han pogut mentir. És impresentable que la nostra seguretat només interessi si pot minvar les opcions electorals dels actuals mandataris, impresentable i indignant.
Per altra part, la meva postura és de recolzar completament les reclamacions de la Plataforma pel Parc de les Vies que, amb un comportament exemplar, estan reivindicant que el consistori de Palma compleixi el que fou una promesa electoral del seu programa: fer un parc central que connecti el Parc de les Estacions amb els parcs de Son Costa i Son Fuster. Tant de bo aconseguim l'objectiu, però crec que la batalla final se lluitarà a finals d'any (i si se retrassen les obres potser que ja dins l'any vinent). M'agradaria pensar que amb paraules, arguments i raons, poguem transformar l'actual projecte de l'Ajuntament que passa per construir una nova avinguda de cotxes d'entrada a Ciutat, un altre carrer Aragó, amb el perill de connectar a mig termini directament amb l'autopista d'Inca i la Via de Cintura. És a dir, una barrera de cotxes molt més molesta del que eren els trens en superfície.
La qüestió és que hi ha una multitud de gent (no cotxes sinó com si fos una concentració) al troç on conflueixen el carrer Balmes amb les vies del tren d'Inca i, en concret, jo estic al davant de la benzinera BP. Aleshores per la nostra dreta apareix flotant un globus aerostàtic que porta inscrit "A les vies del tren Parc Sí, Asfalt No", l'emblema de l'associació pel Parc de les Vies. El globus té un problema perquè comença a caure sobre la gent com desinflant-se. El globus cau sobre la taulada de l'edifici que hi ha a la part esquerra del carrer. Malsortadament al terrat hi ha uns homes amb càmeres de fotos que seguien la concentració i el globus els fa caure cap al carrer. No sé que passa amb ells perquè la gent se'n va cap allà a veure-ho. Mentrestant dos homes que anaven al globus han quedat penjats dels fils del globus i estan trabats als balcons dels pisos de la finca alta que fa cantonada entre Balmes i Eusebi Estada. Estan en perill de caure i em dirigesc cap a l'entrada de la finca per avisar als veïns que els ajudin...
I aquí ha sonat el despertador i s'ha acabat el somni.
Com altres vegades em limit a escriure el que he somiat. Aquesta vegada pareix que se centra en el moviment pel Parc de les Vies. Per si algú no ho sap soc veï de la zona i directament afectat per les obres de soterrament. Fins ara me sentia molt emprenyat per les obres al mateix temps que conscienciat per la necessitat. Darrerament al manco respecten l'inici dels treballs cada dia a les 8,00h, abans hi havia dies que els renous em despertaven molt prest. Record un dia que el moviment de camions em va despertar devers les 5,00 AM!
Ara sembla que també ens ha de preocupar quins possibles perills associats hi ha als treballs de soterrament. Els moviments al Col·legi de Santa Elisabet són preocupants. És impressentable que la primera excusa fos un terratrèmol a Argèlia. Això és enriure's dels veïns i un insult a les nostres persones. Ara que s'han repetit i són més greus ja no han pogut mentir. És impresentable que la nostra seguretat només interessi si pot minvar les opcions electorals dels actuals mandataris, impresentable i indignant.
Per altra part, la meva postura és de recolzar completament les reclamacions de la Plataforma pel Parc de les Vies que, amb un comportament exemplar, estan reivindicant que el consistori de Palma compleixi el que fou una promesa electoral del seu programa: fer un parc central que connecti el Parc de les Estacions amb els parcs de Son Costa i Son Fuster. Tant de bo aconseguim l'objectiu, però crec que la batalla final se lluitarà a finals d'any (i si se retrassen les obres potser que ja dins l'any vinent). M'agradaria pensar que amb paraules, arguments i raons, poguem transformar l'actual projecte de l'Ajuntament que passa per construir una nova avinguda de cotxes d'entrada a Ciutat, un altre carrer Aragó, amb el perill de connectar a mig termini directament amb l'autopista d'Inca i la Via de Cintura. És a dir, una barrera de cotxes molt més molesta del que eren els trens en superfície.
dijous, de gener 26, 2006
Pop-rock entre amigos
Na Marga va tenir una gran idea. Ja que trobava (trobam) tan a faltar Ràdio Jove i ja que no hi hauria més programes especials "lo millor del..." podíem fer una passi privat. Aviat la idea va agafar forma: un dinaret a casa amb els convidats i després una relaxada horabaixa escoltant bona música i xerrant de les raons que ens feien triar-les. Les persones elegides, a part de na Marga (que al final es va animar a participar, al principi només volia fer d'oient) i de mi mateix, eren, com no podien ser d'altres: Biel Ferriol aka Bill N' Ferri i Joan Cabot.
Tots dos varen estar disposts a venir a fer la "sessió" a casa i el pla ja estava dissenyat. Ara calia trobar dia i passat festes era el més adient per a tots. Al final dissabte 21 fou la data i homenajant el títol del recordat programa de TVE adaptat als nostres gusts, ja teníem aquí una sessió de "pop-rock entre amigos". Na Marga se va currar el dinar, uns espagueti boníssims amb salsa de xampinyons i uns bistecs arrebossats amb enciam. En Biel va dur les postres (uns pastissets de pasta de full amb crema i fruits secs per llepar-se els dits) i en Joan les cerveses... i jo vaig posar la casa i la infraestructura de so (el meu mini hi-fi rònic).
Quant a la "sessió" en sí va donar per molt. Vàrem escoltar molta i molt bona música. La selecció de'n Biel com sempre molt completa, tocant diverses branques del pop i el rock i atrevint-se a posar (fora de normes) un tema d'un recopilatori d'Studio One; en Joan va ser el més eclèctic posant des de rock fins a hip-hop i inclús rap; la selecció de na Marga va ser molt important perquè va fer una recopilació de veritables hits de l'any, una d'aquelles que la poses al cotxe i te dóna per a una bona temporada. La meva també va estar molt bé, je je, que voleu que us digui.
Vàrem estar una bona estona, fins gairebé les 20,00h xerrant, escoltant la música, bevent i menjusant pipes i cacahuets. Una vetllada tan agradable que estaria molt bé que la repetíssim l'any vinent.
Per acabar us deixaré amb la llista de temes amb l'ordre que varen sonar i que molt gentilment m'ha passat na Marga. Crec que és una llista súperinteressant, sobretot quan la llegim d'aquí a un temps. NOTA: Al principi hi ha la indicació del DJ!
Tots dos varen estar disposts a venir a fer la "sessió" a casa i el pla ja estava dissenyat. Ara calia trobar dia i passat festes era el més adient per a tots. Al final dissabte 21 fou la data i homenajant el títol del recordat programa de TVE adaptat als nostres gusts, ja teníem aquí una sessió de "pop-rock entre amigos". Na Marga se va currar el dinar, uns espagueti boníssims amb salsa de xampinyons i uns bistecs arrebossats amb enciam. En Biel va dur les postres (uns pastissets de pasta de full amb crema i fruits secs per llepar-se els dits) i en Joan les cerveses... i jo vaig posar la casa i la infraestructura de so (el meu mini hi-fi rònic).
Quant a la "sessió" en sí va donar per molt. Vàrem escoltar molta i molt bona música. La selecció de'n Biel com sempre molt completa, tocant diverses branques del pop i el rock i atrevint-se a posar (fora de normes) un tema d'un recopilatori d'Studio One; en Joan va ser el més eclèctic posant des de rock fins a hip-hop i inclús rap; la selecció de na Marga va ser molt important perquè va fer una recopilació de veritables hits de l'any, una d'aquelles que la poses al cotxe i te dóna per a una bona temporada. La meva també va estar molt bé, je je, que voleu que us digui.
Vàrem estar una bona estona, fins gairebé les 20,00h xerrant, escoltant la música, bevent i menjusant pipes i cacahuets. Una vetllada tan agradable que estaria molt bé que la repetíssim l'any vinent.
Per acabar us deixaré amb la llista de temes amb l'ordre que varen sonar i que molt gentilment m'ha passat na Marga. Crec que és una llista súperinteressant, sobretot quan la llegim d'aquí a un temps. NOTA: Al principi hi ha la indicació del DJ!
| B | Johnathan Rice | kiss me goodbye |
| JC | Brendan Benson | alternative to love |
| JA | Richard Buckner | do you want to go somewhere? |
| M | Ben Lee | close I've come |
| B | Clem Snide | feel me with your light |
| JC | My Morning Jacket | gideon |
| JA | Idaho Falls | desert rag |
| M | Big Star | lady sweet |
| B | The Wedding Present | always the quiet one |
| JC | Stars | reunion |
| JA | The Nash | kicks & glory |
| M | Broken Social Scene | ibi dreams of pavement (a better day) |
| B | Matt Pond PA | so much trouble |
| JC | Wolf Parade | shine a light |
| JA | Sexsmith & Kerr | lemonade stand |
| M | Pernice Brothers | subject drop |
| B | Joseph Arthur | our shadows will remain |
| JC | The Hold Steady | your little hoodrat friend |
| JA | Puerto Muerto | goodbye |
| M | The New Pornographers | sing me spanish techno |
| B | Hal | I sat down |
| JC | Sufjan Stevens | the predatory wasp of the palisades is out to get us! |
| JA | The Havenots | the dolphins |
| M | The Capitol Years | stones (watch it not end) |
| B | The go-betweens | born to a family |
| JC | Silver Jews | punks in the beerlight |
| JA | Karl Broadie | the millar's daughter |
| M | Slow Dazzle | extent of my remarks |
| B | Piano Magic | love and music |
| JC | Nobody | what is the light (versió de Flaming Lips) |
| JA | Herman Düne | this will never happen |
| M | Okkervil River | black |
| B | Joan Miquel Oliver | surfites en càmera lenta |
| JC | The Boy Least Likely To | be gentle with me |
| JA | Black Mountain | modern music |
| M | Josh Rouse | caroliña |
| B | Paul Weller | come on let's go |
| JC | Sleater Kinney | entertain |
| JA | L.A. | morning star |
| M | Sun Kil Moon | tiny cities made of ashes (versió de Modest Mouse) |
| B | Death Cab for Cutie | soul meets body |
| JC | And you will know us by the trail of dead | the rest will follow |
| JA | John Frusciante | your warning |
| M | Ryan Adams | cherry lane |
| B | Clap Your Hands Say Yeah! | over and over again |
| JC | CYNE | growing |
| JA | Son Volt | who |
| B | Studio One Lovers | ? |
| JC | Breakestra | family rap |
| JA | The Hacienda Bros. | railed |
dimarts, de gener 24, 2006
Google - Big brother?
Ahir estava pensant en lo poderós que ha arribat a ser Google. Creat per dos universitaris que volien fer un algorisme per a la recerca d'informació i un estil de pàgina web absolutament senzilla, allunyada dels estàndard de disseny força carregats que imperaven fa una sèrie d'anys (i encara n'hi ha tantes!).
Segons he llegit, a principis de 1996 el programa de recerca de Sergei Brin i Larry Page estava operatiu a la universitat d'Stanford i podies demanar els dubtes que tenguessis sobre el cercador, aleshores es deia BackRub, directament cridant al número de Page. El 1997 ja fou batiat definitivament com a Google. Es curiós que en sortir de l'àmbit universitari reberen el seu primer xec per part de Sun Microsystems a nom de Google Inc. Els creadors hagueren llavors de fundar l'empresa per poder cobrar el xec.
Tampoc no us vull explicar tota la història de Google, que trobareu fàcilment emprant el cercador en concret. Més aviat volia reflexionar sobre què representa Google actualment i les implicacions que té. Un dels comentaris habituals que hi ha tendència a fer és que si no te troben per Google vol dir que no existeixes. I lo fotut és que és cert. Pràcticament podeu trobar qualsevol cosa mitjançant Google, amb la salvetat que cal afinar bé la cerca per trobar exactament, però Déu n'hi do on ha arribat. A banda hi ha les cerques d'imatges que encara no són tan exhaustives però que permeten trobar moltes coses (com ara la imatge del Google xinès que acompanya aquest escrit). També hi ha servei de traduccions, cerca per directori, bla bla bla.
On volia arribar és: no us apabulla tot això? No té connotacions de gran vigilant de la xarxa? Estam d'acord en que si no surts al Google no existeixes? No és un poder molt gros en mans d'una sóla empresa?
Imaginau un cercador al servei dels grans poders, un cercador que pogués emfatitzar allò que vol, censurar allò que no vol o relegar més enllà de la pàgina de resultats 10 allò que no li interessa?
I el que és pitjor, i si això ja passa? Ho sabríem?
Hi ha una frase clàssica d'Spiderman que diu que un gran poder comporta una gran responsabilitat, de qui és la responsabilitat del poder de Google que no és més que la informació mundial? A mi em fa por plantejada així.
Segons he llegit, a principis de 1996 el programa de recerca de Sergei Brin i Larry Page estava operatiu a la universitat d'Stanford i podies demanar els dubtes que tenguessis sobre el cercador, aleshores es deia BackRub, directament cridant al número de Page. El 1997 ja fou batiat definitivament com a Google. Es curiós que en sortir de l'àmbit universitari reberen el seu primer xec per part de Sun Microsystems a nom de Google Inc. Els creadors hagueren llavors de fundar l'empresa per poder cobrar el xec.
Tampoc no us vull explicar tota la història de Google, que trobareu fàcilment emprant el cercador en concret. Més aviat volia reflexionar sobre què representa Google actualment i les implicacions que té. Un dels comentaris habituals que hi ha tendència a fer és que si no te troben per Google vol dir que no existeixes. I lo fotut és que és cert. Pràcticament podeu trobar qualsevol cosa mitjançant Google, amb la salvetat que cal afinar bé la cerca per trobar exactament, però Déu n'hi do on ha arribat. A banda hi ha les cerques d'imatges que encara no són tan exhaustives però que permeten trobar moltes coses (com ara la imatge del Google xinès que acompanya aquest escrit). També hi ha servei de traduccions, cerca per directori, bla bla bla.
On volia arribar és: no us apabulla tot això? No té connotacions de gran vigilant de la xarxa? Estam d'acord en que si no surts al Google no existeixes? No és un poder molt gros en mans d'una sóla empresa?
Imaginau un cercador al servei dels grans poders, un cercador que pogués emfatitzar allò que vol, censurar allò que no vol o relegar més enllà de la pàgina de resultats 10 allò que no li interessa?
I el que és pitjor, i si això ja passa? Ho sabríem?
Hi ha una frase clàssica d'Spiderman que diu que un gran poder comporta una gran responsabilitat, de qui és la responsabilitat del poder de Google que no és més que la informació mundial? A mi em fa por plantejada així.
divendres, de desembre 30, 2005
Comentaris ofensius
Se veu que hi ha gent a qui li fa molta gràcia, sempre darrere de l'anonimat, desqualificar i emprar paraules lletjes contra altra gent. Jo mateix sóc el primer que he emprat aquesta mena de jocs quan per exemple participava amb més de deu personalitats diferents en un fòrum sobre aquell entranyable locutor de ràdio Carlos Pumares (molt abans de què fos reclutat pel Crónicas Marcianas, quan ja va caure'm del cavall definitivament). Aleshores però era un joc. Mai no vàrem desqualificar a cap persona, ni tan sols al sr. Pumares (què té mèrit!).
Ara fa un parell de dies que algú, sota l'anonimat, deixa comentaris ofensius contra la meva persona al bloc. És una pena i no li veig gens ni una mica de gràcia (suposadament el que escriu sí). Hi ha blocs de tota mena, n'hi ha que s'adrecen a un "gran" públic i el seu objecte és la transmissió dels missatges cap a una comunitat de lectors, i n'hi ha, com aquest, que tenen per objecte quelcom molt semblant a un dietari per ús personal. És ver que també m'ha fet força gràcia comprovar que alguns amics meus han llegit algunes de les coses que he escrit, però tot queda en "petit comitè".
He anat a mirar les possibilitats de moderar les participacions al bloc i me n'he adonat del senzill que resulta activar que jo pugui llegir els comentaris abans i decidir si apareixen públicament o no. A partir d'ara deixaré activada la moderació per veure si no se colen ofenses personals fora de lloc. Això no significa que deixi de permetre els comentaris (és més, sempre que no siguin ofensius seran ben rebuts), sinó que pens que amb segons quines expressions no s'aporta res. Els dos comentaris poc agraciats dels dos posts anteriors es queden com a record del que no acceptaré per aquí, i tampoc no pens acceptar que s'inicií cap mena de discussió sobre el tema... per això és el meu bloc, no?
Je je, inclús per a un demòcrata convençut aquestes petites àrees de poder resulten tan temptadores :-)
Bon any a tots i a totes!!
Ara fa un parell de dies que algú, sota l'anonimat, deixa comentaris ofensius contra la meva persona al bloc. És una pena i no li veig gens ni una mica de gràcia (suposadament el que escriu sí). Hi ha blocs de tota mena, n'hi ha que s'adrecen a un "gran" públic i el seu objecte és la transmissió dels missatges cap a una comunitat de lectors, i n'hi ha, com aquest, que tenen per objecte quelcom molt semblant a un dietari per ús personal. És ver que també m'ha fet força gràcia comprovar que alguns amics meus han llegit algunes de les coses que he escrit, però tot queda en "petit comitè".
He anat a mirar les possibilitats de moderar les participacions al bloc i me n'he adonat del senzill que resulta activar que jo pugui llegir els comentaris abans i decidir si apareixen públicament o no. A partir d'ara deixaré activada la moderació per veure si no se colen ofenses personals fora de lloc. Això no significa que deixi de permetre els comentaris (és més, sempre que no siguin ofensius seran ben rebuts), sinó que pens que amb segons quines expressions no s'aporta res. Els dos comentaris poc agraciats dels dos posts anteriors es queden com a record del que no acceptaré per aquí, i tampoc no pens acceptar que s'inicií cap mena de discussió sobre el tema... per això és el meu bloc, no?
Je je, inclús per a un demòcrata convençut aquestes petites àrees de poder resulten tan temptadores :-)
Bon any a tots i a totes!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
