dimecres, de juny 03, 2009

Viatge a Gal·les (i VIII): Retorn a Bristol

Les nostres passes s'encaminen ja cap al final del viatge. En aquesta darrera data visitàrem la zona sud dels Brecon Beacons on trobam l'animada ciutat ramadera de Abergavenny. Es tracta d'una ciutat molt agradable, de petit tamany que té un castell normand del segle XII excessivament fet pols. Hi has de posar molta imaginació per fer-te una idea del que fou d'antuvi!

Respecte la ciutat, com vos deia és petita (com Manacor per exemple) però per la seva ubicació central en una vasta regió ramadera, te un ambient animat i un gran mercat. Al contrari que Rhayader, a Abergavenny han tengut bon gust a l'hora d'arreglar el centre i pots passejar per carrers peatonals plens de comerços i restaurantets. Noltros vàrem dinar asseguts en unes tauletes d'un restaurant al carrer.

Com podeu apreciar en les fotos, les ovelles són el centre d'atenció del poble, fins i tot fan xocolatines en forma de mè.

Abandonarem Abergavenny després de dinar per dirigir-nos ja de tornada a Bristol, a Anglaterra, però abans ens quedava un darrer punt d'interès.

El riu Wye divideix, en aquesta part sud, Gal·les d'Anglaterra. Tota la ribera del riu, a ambdós costats és molt verda, plena de bonics i espessos boscs. Segons vérem, hi ha nombrosos camins senyalitzats per fer excursionisme a peu o en bicicleta per aquesta zona. Al respecte, dir que encara hem d'aprendre molt dels britànics en aquest sentit. Qualsevol indret d'interès natural i paisajístic (i a Mallorca en tenim també molts) està profusament retolat i les facilitats per als que vulguin explorar-los, són totals (mapes, guies i centres de recepció on molt amablement informen de les possibilitats de rutes a fer sovintegen).


Però com anava dient, ens encaminàrem cap al riu Wye per resseguir-lo al sud fins a arribar a l'abadia de Tintern. El llegat medieval de les illes britàniques (i també de la zona oest de França) està farcit de restes de les guerres religioses, i Tintern Abbey són un altre exemple. Ja no ens va sorprendre tant com la primera vegada que passejarem per unes ruïnes d'aquest estil (potser fou a les ruïnes de la Catedral de Sant Andrew's d'Escòcia) però aquests llocs sempre tenen quelcom de màgic. A Tintern s'afegeix el fet que es tracta d'una zona frontenera. De fet, el bosc que veieu al darrera del ventanal de la fotografia és Angleterra, mentre que l'abadia es troba a Gal·les. Al mig, només hi ha el riu Wye.

Finalment abandonàrem Gal·les pel mateix pont pel qual hi havíem accedit i ens n'anàrem cap a Bristol on havíem de fer nit per agafar després un molt matiner vol cap a Palma. No va ser aposta, sinó pura sort, que uns vells amics nostres, els Redlands Palomino Company, tocaven aquella nit a Bristol, i vàrem aprofitar l'oportunitat. Quan els Redlands ens visitaren a Mallorca ja ens varen contar que tenien intenció de mudar-se fora de Londres per poder tenir una vida més "country". I aquesta vida l'han trobada precisament a la terra natal de Hannah Elton-Wall, que és, mira per on, Gal·les. En aquests anys des de 2005, hi ha hagut alguns canvis en la formació dels Redlands, però segueixen al front els entranyables Alex i Hannah. Qualque dia els tornarem tenir per aquí.

I amb això donam per finalitzat el viatge i la nostra crònica. Esper que us sigui amena i, sobretot, útil si planificau visitar aquest petit país.

dimarts, de juny 02, 2009

Viatge a Gal·les (VII): L'atac dels moscards assassins

Com vos contava a l'anterior post, Rhayader no té res destacable, però a escasos cinc quilòmetres es troben una sèrie de valls ocupades per embassaments anomenades Ellan Valley. La zona té el seu encant, especialment cap al final, on un brusc canvi de paisatge, d'un monòton bosc cap a una zona amb diversitat de vegetació i petites colines ondulades, ho fa encara més bonic. De tota forma, el nostre objectiu del dia era seguir cap al sud i entrar a la famosa àrea de Brecon Beacons, l'altre parc nacional gal·lès.

Arribats al poble de Brecon vàrem passar pel que seria el nostre apossent de la nit a deixar els trastos i partir a fer una excursioneta per la contrada. Brecon, sense tenir res d'especial, és un lloc molt més amè i vitalista que Rhayader. Es nota que per aquí passen visitants perquè hi ha comerç, restaurants i es veu vida als carrers.

Per cert, una altra vegada vàrem topar amb un bon B&B. Potser no fos tan espectacular com algun dels anteriorments comentats, però va ser un lloc prou agradable i els hostes són molt simpàtics. El lloc es diu The Grange i el vos recoman decididament.

El nostre objectiu de l'horabaixa era fer una excursió en bici des de Brecon fins a una presa anomenada Talybont Reservoir. Hi ha una ruta que parteix de Brecon i arriba fins a Cardiff (una ruta de quasi 100 km dita Taff Trail) i la passejada -molt més curta- que volíem fer és el primer troç d'aquesta ruta. Malauradament els comerços de lloguer de bicicletes tancaven a les 17h (quan hi ha sol fins a les 20h a la primavera!) i no vàrem poder llogar bicis. Al final anàrem en cotxe fins a l'embassament per recorre'l a peu. Vàrem començar a caminar i quan portaríem uns 45 minuts (per cert, d'un paisatge tampoc no gaire espectacular), de sobte ens atacaren niguls de moscards! Quin desastre, ja ens tens fent volar les mans i correcuita de tornada cap al cotxe (que tenia els vidres també plens dels voladors atacants).

Total que tornàrem al poble, voltàrem una estoneta pels carrers i vàrem acabar el dia comprant el sopar en un restaurant hindú on un cambrer ens interrogava sobre l'islam i la seva presència històrica (Al-Alandalus) a Espanya. Les preguntes eren prou incissives com per dir-li adéu tot d'una que ens varen servir la comanda.

Viatge a Gal·les (VI): Snowdonia

Snowdonia és una regió situada al nord-oest de Gal·les. Aquest era el dia en què arribàvem més al nord al nostre viatge. Lamentablement hi ha alguns llocs del país que vàrem renunciar visitar per no tenir el temps suficient.

Començaré, des de l'ignorància doncs, animant-vos, si teniu més temps que nosaltres, a visitar la península de Llŷn (especialment la costa nord i la minúscula població de Porth Dinnlaen, que sembla que ha de ser un lloc preciós per deixar passar les hores embadalit mirant la mar en aquest lloc paradisíac; les ciutats de Caernafon i Conwy, a la costa nord del país, semblen també llocs que val la pena visitar amb els seus impressionants castells; i, finalment, l'illa d'Anglessey, que sembla que hagi de ser un lloc de màgica pau.

Però a Snowdonia també val la pena dedicar-li prou temps. Potser nosaltres no en vàrem tenir molt, però crec que l'aprofitàrem a bastament. Vàrem defugir l'opció més evident que podria ser pujar el pic més alt de Gal·les, l'Snowdon, en el tren creamallera -i atracció turística- que el puja. Per sort vàrem trobar un lloc web molt explicatiu del parc nacional d'Snowdonia on s'expliquen moltes possibilitats. Ens vàrem decidir per una excursió light als voltants d'un llac, i la decisió no podia haver estat més encertada (aquí la podeu veure)

Gràcies al GPS del cotxe va ser senzill arribar al punt de partida, i només el camí fins allà ja fou tot un espectacle. Aquesta zona és una part realment muntanyosa. El conglomerat rocòs que conformen el pic Snowdon i la resta de pics alts modelen un paisatge abrupte on les valls estan farcides d'arbres i llacs i les parts altes de roca pelada i supòs que de neu a l'hivern. El dia però era fenomenal un altre pic i vàrem gaudir de l'excursió i de tot.

Va ser fàcil reconéixer el lloc de partida de l'excursió perquè estava ple de cotxes aparcats a la carretera. El lloc en concret és punt de partida de molts camins que pugen a les muntanyes. Hi ha una caseta amb bar i banys al lloc d'inici, on també s'exposen fotos que documenten com Edmund Hillary venia aquí precisament a entrenar-se per a la seva expedició a l'Everest. Je je, no era la nostra intenció precisament!

Certament pujar fins al llac Idwal és una excursió molt senzilla. En només un quart d'hora des del parquing s'hi arriba. Després vas voltant-lo en un camí que, sense deixar de ser una excursió fàcil, té l'atractiu d'anar canviant de perspectiva de l'entorn i, fins i tot, un pas una mica compromès per passar per una mena de torrentera. Per sort tot va discòrrer sense més complicacions i vàrem passar uns moments de veritable relax en aquest bonic indret. Als voltants del llac hi ha un impressionant circ de muntanyes que ha ser ben bonic de pujar, però no era el dia adequat.

Per cert que unes cabres de muntanya ens varen sortir al pas i ens feren un espectacle digne del National Geographic amb xoc de banyes inclòs!

L'horabaixa ens disposarem a començar la ruta al sud que ens havia de portar aquella nit a Rhayader. Era el principi del final i no vaig poder evitar sentir una certa tristor en abandonar aquells bonics cims d'Snowdonia.

Rhayader és un poble de pas que no té cap atractiu especial i que vàrem seleccionar per la seva ubicació geogràfica. El nostre B&B va ser correcte sense més, però no especial com els dos anteriors on havíem estat.
Nota: Les aparences enganyen: aquí m'estava congelant els peus!